Fora llast. Germà Gordó, que és home religiós i de formació jesuítica, ho hauria d´entendre. L´Evangeli segons Mateu recull aquestes paraules de Jesús: «Si la mà dreta t'és ocasió de pecat, talla-te-la i llença-la lluny de tu; et val més de perdre un dels teus membres, que no pas que tot el teu cos vagi a parar a la Gehenna [l´infern]». Després d´una breu però intensa lluita interna, Marta Pascal va treure els estris d´amputar i va seccionar el membre potencialment gangrenat. Li va dir: hauries de plegar. Esquerra també ho deia: no el podem tenir a la majoria parlamentària. La CUP hi sucava pa. I l´unionisme també, per raons diferents. Però l´implicat es defensava: jo no he fet res, això és una injustícia. De manera que ha fet una gran botifarra al PDeCAT: abandona el partit i es queda al Parlament com a diputat sense adscripció, el que li permet mantenir l´aforament i ser investigat pel Tribunal Superior de Catalunya, en lloc de ser-ho pel persistent jutge del Vendrell que ha construït la causa del 3% i que el situa a ell en un punt central de la trama, com la persona de la direcció convergent amb la qual havien de parlar tots els que buscaven adjudicacions d´obra pública.

El passatge evangèlic de la mà pecadora no l´hem triat perquè sí. A Germà Gordó se l´ha considerat com la mà dreta d´Artur Mas a dins del partit durant els anys de la travessia del desert, entre la pèrdua del govern de la Generalitat i la seva recuperació. Se´l veia com el llauner discret i eficaç, menys conegut i extravertit que altres membres de l´anomenat pinyol, però d´eficàcia contrastada. Quan va ser elegit president, Artur Mas el va designar secretari del Govern, amb funcions de coordinació en matèria de contractació pública. Tanta proximitat converteix Gordó en el darrer fusible abans que la sobrecàrrega arribi a l´encara president del PDeCAT. Una presidència des de la qual intenta influir però que els joves regeneradors no tenen inconvenient a deixar de banda. Si el teu ull dret t´és ocasió de pecar, diu el mateix passatge evangèlic, arrenca-te´l. Però, i si no es tracta d´una mà, o d´un ull, sinó del cor o del cap? Quin òrgan és Artur Mas en el cos metafòric del PDeCAT?

En el seu adeu, Gordó es descara i acusa el PDeCAT de cometre un greu error: el de «declarar obsolet un actiu tan immens com CDC». Es declara fidel al partit de Pujol i de Mas, no al de Pascal i Bonvehí. Segur que a aquests darrers no els ha sabut gaire greu el distanciament.