Potser Anna Maria Dalí no va tenir una vida tan trepidant, excèntrica i glamurosa com la del seu germà, però no deixa de ser una figura rellevant. Per desgràcia, encara s´ha d´escriure una biografia d´Anna Maria amb cara i ulls. Un treball valent que, a part d´aclarir-nos els seus estira-i-arronses amb el pintor, traci una panoràmica sobre la seva trajectòria vital, que, ara mateix, és plena d´episodis nebulosos o distorsionats.

Mentre esperem aquest llibre -potser algú ja l´està escrivint-, Ventura Pons ha decidit convertir Anna Maria en la protagonista del seu nou film. Tot i que el cognom Dalí ha travessat fronteres, l´empordanesa continua sent una gran desconeguda. Treure-li l´etiqueta de «germana de» és impossible, però cal donar-la a conèixer. I la pel·lícula servirà per acostar-la a un públic nombrós.

Miss Dalí ja ha entrat en la fase final del rodatge. Ahir, sota una calorada tropical, el director i els actors van fer que Figueres tornés a ser la vila menestral -i en teoria arcàdica- on van créixer els dos germans. Amb l´ajut d´una cobla i una bona colla de figurants, la Rambla va reviure la sessió de sardanes que la família Dalí havia ofert a Federico García Lorca.

Suposo que trobar escenaris en condicions haurà estat una mica difícil. El terrat de la segona casa dels Dalí, al carrer Monturiol, encara conserva el to d´època. Però si vol mostrar-nos la plaça de la Palmera als anys vint, buf!, Ventura Pons haurà de tirar d´efectes especials i, per descomptat, de tota la màgia tècnica associada al cinema.