Cartes

Els examinadors de trànsit viuen en un món irreal, no viuen de cares al client, veuen el món des del seu preciós melic. Els que treballem, si tenim feina és perque algú troba profit del que nosaltres som capaços de fer, això és així per a tothom qui treballa almenys en aquest segle XXI, excepte per alguns guetos i un cas flagrant és el dels examinadors de trànsit.

Si a mi se m´acudís muntar un xiringuito a la platja hauria d´estar disposat a treballar al mes d´agost. Ningú troba un xiringuito de platja amb el cartell de tancat per vacances a ple mes d´agost. Doncs bé, els senyors examinadors de trànsit tenen un públic que en bona part està constituït per estudiants que lògicament durant el curs estudien i aprofiten les vacances per treure´s el carnet de conduir. Això ha sigut així tota la vida i tota la vida hi ha hagut problemes perquè el mes d´agost els examinadors se´n van de vacances, suposo que pensen que les tenen ben guanyades.

Aquest any a més aprofiten per reivindicar les seves millores salarials i altres beneficis que de ben segur tenen ben gua­nyats... (encara que ho dubto) però la majoria de mortals, sobretot els que tenim la sort de no ésser funcionaris, no podem funcionar així... els que treballen al món del comerç treballen dissabtes i diàriament en horaris que a molts ens semblen molt durs. Els de la restauració treballen quan els altres descansem... doncs bé, els examinadors haurien de dedicar les seves reivindicacions a donar un bon servei als seus clients, que en bona part són els estudiants, i facilitar-los al màxim que puguin fer la seva feina i també treure´s el carnet. Haurien de treballar al mes juny, juliol, agost i setembre i fer les vacances a l´hivern... i si no també es poden plantejar canviar d´ofici!

Ser mestraLaia Alabau Bagué camallera

Després de sentir un comentari inoportú, amb poca gràcia i mancat d´intel·ligència, pujo al cotxe i no em deixo de repetir que he d´arribar lluny, ho he de fer per canviar les coses, m´he de preparar i ho he de fer tota la vida.

Soc mestra, tota jo, i de ben segur ho seré fins al final dels meus dies. Tinc 21 anys, no he acabat ni tan sols la carrera, però soc mestra, tota jo, de cap a peus, ho soc, i ho sé.

Tot i trobar-me en un principi incipient de la meva carrera professional, he pogut conèixer persones amb vocació, amb amor, passió, i us puc ben assegurar que saben el que es fan, són mestres, totes elles, competents, formades, valentes i amb un cor que no els cap al pit.

I sabeu què? Baixo del cotxe, havent acabat el trajecte encara amb més forces i trepitjant més fort que mai, repetint-me que no, això no acabarà mai i que tot just acaba de començar. Fem-nos valdre, perquè realment ho valem, aconseguirem capgirar el món si ens ho proposem.

La hipocresia de GuardiolaFrancesc Gombau girona

El de Guardiola és un exemple d´hipocresia. Quan formava part de la selecció espanyola als anys 90 i jugava Eurocopes i Mundials, embutxacant-se primes milionàries, llavors ocultava el seu secessionisme i no tenia problemes amb la seva espanyolitat i per defensar els colors d´Es­pa­nya. I ara que ja no pot treure cap rèdit econòmic es dedica a carregar contra tot allò que és espanyol. Realment l´independentisme ha tingut molt poc encert amb l´elecció de Guardiola, nomenat flamant «ambaixador de Qatar», per venir a donar-nos lliçons de democràcia. Al país que tant defensa Guardiola no hi ha eleccions, els partits polítics estan prohibits i els drets humans perseguits. Que Guardiola critiqui la democràcia d´Espanya -segons The Economist, entre les més sòlides d´Europa al nivell d´Alemanya i França- i calli davant d´un cruel règim antidemocràtic com Qatar demostra molt poca ètica i que la pela és la pela.

A l´hospital de Palamós i al CAP, gràcies!Família Ribas Coll PALAMÓS

Mitjançant aquestes ratlles volem expressar l´agraïment per l´atenció i la professionalitat rebudes per part del Dr. Xavier Casanovas, el Dr. Blanco i la Dra. Adelaida García Velasco així com de tot el personal sanitari de l´hospital de Palamós i del CAP Catalina Cargol envers en Ramon Ribas Ayats.

El passat dimecres 31 de maig el papa ens va deixar i ho va fer com aquella espelma que a poc a poc i discretament es consumeix. La mare i els fills, que tant t´estimem, sabem que gràcies al tractament, revisions periòdiques i seguiment constant dels professionals d´aquests dos centres, la vida del papa ha tingut uns anys més de propina. Uns anys que tot i no gaudir-los d´una salut de ferro com tots haguéssim desitjat, t´han permès veure uns nets fantàstics que, tranquil, ja ens cuidarem de dir-los que van tenir un avi d´allò més collonut i bona persona. Sí, d´acord, també rondinaire, amb un fort caràcter i que deixava anar renecs a tort i a dret, d´això en poden donar fe les infermeres que aquests dar­rers temps venien a casa.

A totes elles, un agraïment especial perquè van saber veure i entendre com després d´aquell primer moment d´empipament i improperis diversos del nostre pare, tot quedava en un simple foc d´encenalls de poca durada per deixar pas a un dels seus trets més característics: la bondat.