El IX Memorial Sebastià Salellas ha centrat els actes en els danys col·laterals que provoquen les mesures de seguretat. Dintre d´aquests actes, el dia 1 de juny, es va presentar al Cinema Truffaut el documental DIXAN, Alger-Banyoles-Alger, amb guió i direcció d´Erik Estany, Marc Planas i Pere Cortada, ideat per la Plataforma Aturem la Guerra de les Comarques Gironines i Produccions Itinerants. La projecció es va repetir el dia 3 per atendre totes les persones que no van poder entrar a la primera sessió.
Fent una mica de memòria recordaré que el 23 de gener de 2003, de matinada, agents de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil irromperen als domicilis de vint-i-sis immigrants residents a diverses poblacions de les demarcacions de Girona i Barcelona. Foren detinguts amb l´acusació de tenir substàncies químiques per a la fabricació d´explosius. Era l´operació Estany. Amb aquesta operació es devia voler fer present l´amenaça del fonamentalisme musulmà i justificar el suport del govern Aznar a la guerra d´Iraq. Al cap de poc es va saber que les substàncies perilloses eren sabons i detergents i l´operació, en àmbit popular, va ser batejada com a operació Dixan. Per la manca de proves i per la pressió popular els detinguts van ser posats en llibertat sense càrrecs poc després.
Al cap d´uns mesos, però, el jutge Ruiz Polanco que havia portat el cas va ser substituït pel jutge Garzón. Aquest, després de l´11 de març de 2004, va reobrir-lo i feu detenir sis de les persones detingudes inicialment. Malgrat no haver-hi cap prova, ni tan sols indicis, d´activitat delictiva cinc dels processats van ser condemnats a tretze anys de presó. El recurs al Tribunal Suprem féu que es rebaixessin les condemnes a sis i nou anys que van complir integrament. En acabar la condemna van ser expulsats a Algèria.
Els detinguts van tenir sempre el suport de la Plataforma Aturem la Guerra, recolzada per moltes altres entitats com ara Justícia i Pau.
Després de deu anys dels fets la Plataforma Aturem la Guerra va tenir la idea de fer el documental amb la finalitat de recuperar de l´oblit d´aquest cas i facilitar la reflexió sobre el racisme, la islamofòbia i els muntatges policials contra suposats grups terroristes.
Membres de la Plataforma es desplaçaren a Algèria i s´entrevistaren amb quatre dels protagonistes del cas. El documental que n´ha resultat, molt ben realitzat, permet de conèixer de primera mà el relat dels fers d´aquests quatre protagonistes i l´opinió d´alguns membres de les seves famílies. El documental em va agradar molt i crec que és aconsellable de veure´l i conèixer bé aquests fets que segurament no han estat únics a l´Estat espanyol. I, també, fer-nos veure la conveniència de contrastar les informacions que ens arriben que, malauradament, moltes vegades són tergiversades.
El 26 de juny és el Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. L´article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 diu que «Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants». Em semblava veure en el cas Dixan una transgressió clara d´aquest article. I després d´haver vist el documental n´estic ben convençut.
El dia 16 hi haurà una presentació a l´Ateneu Salvadora Catà de Girona. Recomano als possibles lectors d´aquest article que hi assisteixin.
