Segur que ho han llegit, ho han escoltat o ho han vist a la tele: els alumnes de quart d´ESO d´un institut de Lleida van abandonar la classe quan el professor de filosofia va posar-se a argumentar, segons el relat de les noies i nois, que ser homosexual «és antinatural, és com un coix o un borni, és inexplicable».
Pel que expliquen els alumnes, aquest professor ja havia predicat anteriorment que el rol de la dona era tenir cura de la casa i els fills. Un professor de filosofia antiga, molt antiga. I un episodi preocupant, pel fet que aquesta mena de docència s´arribi a impartir, però molt positiu per la banda dels estudiants.
És un fet, constatat i lamentable, que entre els joves persisteixen mostres preocupants de masclisme i actituds dominants i controladores en les relacions de parella. Només cal parar l´orella en algunes converses. Però en canvi la reacció dels alumnes d´aquest professor és molt sana i dona esperança. Van abandonar l´aula, van deixar-lo sol, van anar-ho a dir a la coordinadora de curs, aquesta en va parlar amb la direcció del centre i el tema va arribar al Departament d´Ensenyament. I el departament va mirar d´apaivagar l´incendi i de perdonar el docent perquè s´havia disculpat.
No es tracta d´enviar ningú a la foguera ni de fer-li el pacte de la fam laboral per una relliscada, però un es pregunta amb quina autoritat, en el més noble sentit de la paraula, exercirà aquest professor la seva docència. Com es farà respectar pels alumnes. Quin crèdit concediran als seus ensenyaments i a la seva capacitat per avaluar-los. Les cròniques diuen que té quaranta anys de carrera, però tots coneixem professors veteraníssims que estan perfectament al dia del que la societat considera ara mateix inadmissible.
Això sí, en la mesura que la classe de filosofia ha d´animar els estudiants a pensar per ells mateixos, a prendre les seves decisions a partir d´uns codis ètics, el professor pot estar tranquil: aquests alumnes han demostrat una preparació de matrícula d´honor. Ignoro si saben citar correctament els clàssics, però el seu exemple ha estat citat aquests dies a bastament. Demostra fins a quin punt es troben en estat agònic les velles maneres de funcionar que han menyspreat la capacitat de les persones per formar-se un criteri i defensar-lo. Cada cop som més exigents i ens neguem a empassar-nos rodes de molí. Els aspirants a líders que no ho han entès en paguen les conseqüències.
