Les històries veritables, com les fictícies, comencen amb un accident. Un accident en què algú neix o mor o descobreix que és adoptat. El tipus d´accident és igual, la qüestió és que sigui capaç de nuclear els materials successius. La història real de la crisi -o del que per abreujar anomenem d´aquesta manera- va començar amb la fallida de Lehmans Brothers, allà en la llunyana Amèrica. Algú, a milers de quilòmetres, va ensopegar en baixar les escales i vostè i jo ens vam trencar les cames. Les històries reals tenen aquesta complexitat: un dia ens llevem amb cremor d´estómac per culpa d´un individu, al qual ni tan sols coneixem, que ahir va sopar mongetes amb xile. El dolent és que ens prenem un parell d´antiàcids per combatre-ho i potser li fan efecte al veí, en comptes de a nosaltres. Vol dir que s´han trencat els fils de la causalitat, que no hi ha correspondència entre els fets i les seves conseqüències. O que no som capaços de veure-la com a mínim.
Contemplo a la tele els accionistes desesperats del Banc Popular, que ho han perdut tot. Tot. És veritat que van adquirir voluntàriament les accions, però ignoren per complet el procés pel qual un dels principals bancs del país, de la nit al dia, ha estat adquirit per un euro. Quina relació hi va haver entre l´adquisició de les accions i la fallida? Quan les adquirien, estaven col·laborant a la destrucció del banc o estaven retardant-la? Els petits accionistes no en tenen ni idea. Però ja hi ha centenars d´advocats oferint els seus serveis a les víctimes, que desitgen tant recuperar els seus estalvis com esbrinar què va poder passar. Tots anhelem una explicació, no per res, sinó per comprendre el món. En moments com l´actual, si saps el que passa dins del Santander, saps el que succeeix a l´interior de la realitat. Per cert, corren perill també els accionistes d´aquest banc que s´acaba de cruspir el Popular com un camaleó a un mosquit?
A la carretera que condueix a l´aeroport de Madrid, fa mesos que construeixen un edifici gegantí, amb capacitat per a cinc mil o sis mil persones. Pertany (pertanyia ja) al Banc Popular. Es tracta d´un edifici de rics riquíssims, però encara no l´han acabat i ja està en ruïnes. Qui ho entén?
