Tot el que llegireu és fals o suposadament fals. És una història dirigida a nens i nenes, o bé, a gent gran amb la mateixa capacitat lectora. Ho faré així per dos motius; Primer, perquè s'entengui bé i amb facilitat, segon, per posar-me al nivell de l'informe del qual us parlaré unes línies més avall. Aquest conte és una història inèdita de l'inspector Gadget i comença com totes: Hi havia una vegada, en una població en què bufava molt el vent però de la qual no recordo el nom, un inspector que treballava per la seguretat dels conciutadans. Una nit plena d'estrelles i molt tranquil·la, l'inspector, de nom Gadget, estava patrullant amb el seu company per vigilar que tot anés bé. Feia temps que hi havia un grup de persones que sempre provocaven problemes i baralles, i havien d'estar a l'aguait per impedir-ho. Uns minuts abans que el sol sortís a donar la benvinguda al nou dia, l'alarma es va encendre: una baralla al passeig d'aquella població de la qual no recordo el nom. Van anar al més ràpid possible, havien d'aturar el energúmens per tornar a portar la pau i la tranquil·litat que caracteritzava aquell petit poble. Van treure les porres per intimidar els dolents quan, en un moment donat, el company de l'inspector va caure a causa d'un cop a la cara. En Gadget va veure qui havia sigut, igual que la majoria de les persones que es trobaven allà. Per demostrar-ho hi havia un vídeo. Un parell de minuts més tard un noi -ros- que estava enmig de la baralla va preguntar al company com es trobava: -Estàs bé? Necessites ajuda?- Li va dir sense rebre resposta. Estava atordit. Tota la gent es va quedar pels voltants sense que l'inspector fes res. Ni va preguntar, ni va agafar declaració a ningú. No va fer la seva feina. Va haver d'escriure un informe de tot el que havia passat. Curiosament, en aquest informe res era veritat: ni l'hora, ni el lloc, ni tan sols la persona que va ferir el seu company. Tot i que tothom va veure qui havia sigut, en Gadget va culpar el noi -ros- que es va preocupar pel company. Per sort hi havia un vídeo per demostrar el culpable real. L'inspector, sabent que si sortia el vídeo a llum, es demostraria que el seu informe estava equivocat, es va avançar i el va esborrar abans que ningú el veiés. El noi ros va acabar pagant el que no havia fet. La llegenda diu que l'inspector Gadget no va poder dormir bé pels remordiments de saber que havia culpat la persona equivocada. Aquesta història inèdita ens explica dues coses: La primera, que a vegades cal apartar-se de la gent que et pot portar problemes. Estar en el lloc equivocat en el moment equivocat per voluntat pròpia és d'estúpids. La segona, que mai s'ha de culpar algú quan no se sap si ha sigut aquella persona amb tota la certesa. I menys, ja que és deplorable, fer-ho quan saps qui ha sigut realment. Vaig a buscar el següent capítol, a veure si el trobo, potser l'inspector reconeix que es va equivocar. Rectificar és de savis.
