Quan l'espectacular incendi de Doñana encara fumeja, després de passar una de les revetlles de Sant Joan amb un risc d'incendi més elevat per l'onada de calor de les darreres setmanes, i a les portes d'un estiu que es preveu sec i calorós, és el moment de parlar dels incendis forestals, però, sobretot, de l'estat actual dels nostres boscos. Un veritable polvorí.

Any rere any, la superfície forestal de Catalunya s'amplia. A dia d'avui, supera el 65% del territori català. Això, lluny de ser bona, és una molt mala notícia, per diversos motius. El principal, perquè l'increment de la massa forestal ve precedida de l'abandonament del camp i la pràctica desaparició de la pastura. El sector agrícola a Catalunya va reduint les hectàrees de cultiu i el seu percentatge en la població ocupada i el relleu generacional cada cop està menys garantit. La jubilació de pagesos sembla inexorable. És cert que hi ha noves iniciatives i nous projectes que dinamitzen zones concretes, però, en conjunt, les poblacions agrícoles perden població i això és una molt mala notícia per a l'equilibri territorial, però també per a la gestió del territori.

Així doncs, augmenta la massa forestal en un país on la gran majoria de boscos estan en mans privades. Una nova massa forestal que està molt allunyada del que ens ve al cap quan pensem en boscos. Estem parlant de creixement d'arbres i matolls, amb molt sota bosc. Aquest abandonament del camp, aquest increment dels boscos en un país on la gran majoria de boscos estan en mans privades, es produeix en un període on la gestió dels boscos és deficitària i difícilment surt a compte l'explotació forestal. Abans els boscos eren menys, eren més rendibles i estaven més cuidats.

Aquest cap de setmana, un dels pocs propietaris forestals que exploten el suro a l'Empordà -un des millors del món per la seva porositat- em deia que en cada «llevada de suro» hi sortia perdent, ja que no li surt a compte pel cost i el preu que en paguen. De mica en mica, molts els propietaris davant d'aquesta situació han deixat d'explotar el bosc i el toquen molt poc.

Aquesta situació és, sens dubte, una bomba de rellotgeria que no tenim en compte ni quan parlem de prevenció d'incendis ni de gestió mediambiental.

Catalunya és una gran massa forestal poc cuidada. Això significa que s'acumula excés d'arbres i matolls, aquests no es renoven i els boscos s'embruten.

Tampoc sembla que la situació canviï en els propers anys. Els boscos continuaran augmentant i molt pocs estaran en les condicions idònies per poder parlar de boscos en condicions.

A més, hem de tenir en compte que els boscos i el conjunt de l'entorn natural cada cop més han esdevingut espais d'oci i desconnexió per a aquesta gran majoria de catalans que viu en entorns urbans. I, per tant, compleixen una funció social evident. Davant d'això, sembla necessària una major implicació de les administracions públiques en la gestió d'aquests espais. És possible que es puguin comprar alguns boscos més estratègics ambientalment parlant, però sens dubte caldrà intensificar la relació amb els propietaris forestals i traçar estratègies conjuntes per poder millorar l'estat dels boscos catalans. La millor solució és evident que seria que tornés a ser rendible l'explotació raonada i sostenible dels boscos. Això vol dir apostar per l'aprofitament de la fusta i la biomassa, i contribuir a intentar fer sostenibles activitats com la pela del suro, per exemple.

De ben segur que hi ha iniciatives en aquest sentit, però en altres països amb un clima menys perillós que el nostre són molt més proactius en aquestes iniciatives. No és només una aposta per cuidar aquest espai de socialització amb la natura en societats plenament urbanites, és sobretot, una inversió en la prevenció d'incendis i en la defensa del nostre patrimoni natural.

I és que un incendi dels grossos, com dels que patim habitualment cada dos o tres estius, té també uns costos importantíssims. Materials, ecològics i econòmics. Potser ha arribat l'hora de ser agosarats i apostar per prevenir de debò. Potser és l'hora de tornar a mirar cap als boscos. Esperem que tinguem un bon estiu.