Els col·legis professionals sempre han tingut un paper important a Catalunya i Espanya, un paper que avui, tanmateix, està relativament qüestionat per la liberalització progressiva dels serveis, imposada des de la Unió Europea, per la modernització de les administracions públiques, i fins i tot pel paper dels sindicats en la defensa de tots els treballadors assalariats, inclosos també els tècnics i professionals. I tot això no està exempt de conflictes d´un cert calatge, de vegades entre diferents col·legis, altres entre col·legis i l´administració pública, conflictes que en algunes ocasions han acabat arribant al Tribunal Suprem i també al Constitucional.
Des de fa dècades, la llei estableix que els objectius principals dels col·legis professionals són la defensa de la professió dels col·legiats i la protecció dels interessos dels usuaris dels seus serveis, però sense perjudici de les competències de l´Administració Pública, per exemple en la relació laboral o funcionarial de molts d´ells. Diverses comunitats autònomes, entre elles la Generalitat, han aprovat lleis en els últims anys regulant que el requisit de col·legiació no és necessari si es tracta de personal al servei de les mateixes administracions públiques, pel que fa a l´exercici amb caràcter exclusiu de les funcions i les activitats pròpies de la professió dels seus treballadors o funcionaris.
Tot i així, diferents col·legis professionals han recorregut als tribunals aquesta exempció aprovada pels parlaments d´unes o altres comunitats, demandes que en la majoria dels casos han estat guanyades per aquestes corporacions, més per la suposada inconstitucionalitat de la competència autonòmica en aquesta matèria, que no per l´obligació legal i inamovible de l´adscripció a les respectives corporacions en les anomenades professions col·legiades, com ara metges, arquitectes, enginyers, advocats o veterinaris, entre altres.
Diferents sentències del Tribunal Constitucional fan referència al fet que la col·legiació obligatòria dels funcionaris públics o del personal que presta el seu servei en l´àmbit de l´Administració pública pot estar exempta per llei en l´àmbit de l´Administració pública, però que aquesta regulació és una competència exclusiva de l´estat. Un requisit que en molts casos hauria de ser una recomanació, sense tenir caràcter obligatori, tant si es tracta de personal al servei de de l´Administració de l´Estat, com de les comunitats autònomes, les diputacions, els consells comarcals o els ajuntaments, i realitzant funcions exclusives per a aquests ens oficials. La majoria d´aquestes administracions tenen prou mitjans com per garantir una formació contínua i adequada dels seus professionals. Ja actualment poden quedar exempts de l´obligació del visat els treballs tècnics de professionals liberals que es fan per encàrrec de les administracions públiques.
També en els últims anys hem pogut veure altres conflictes entre col·legis professionals, o entre col·legis i universitats, que han acabat als tribunals. És el cas de les titulacions d´Enginyers de l´Edificació, creades fa més de deu anys per més de trenta universitats de l´estat, per facilitar l´intercanvi de titulats entre els països de l´Espai Europeu d´Ensenyament Superior (EEES), d´acord amb el Procés de Bolonya i amb una denominació de les titulacions el més homogènia i comparable a nivell internacional. Arrel dels recursos de diferents col·legis d´enginyers, el Tribunal Suprem va acabar anul·lant aquesta titulació, deixant un cert buit legal, atès que en comptes de caminar cap a una certa unificació a nivell europeu, s´han acabat diversificant les denominacions per aquesta professió a Catalunya i Espanya (graduats en arquitectura tècnica, graduats en edificació, graduats en Ciència i tecnologia de l´edificació, graduats en enginyeria de l´edificació...)
En tot cas, i malgrat les directrius europees per promoure canvis en el món dels serveis professionals, un poderós corporativisme fa que continuï vigent, encara que amb alguns canvis cosmètics, la predemocràtica Llei 2/1974, sobre col·legis professionals, que es va aprovar al final del franquisme. És cert que, en els darrers anys, els diferents governs centrals han intentat tirar endavant alguns esborranys d´avant-projectes d´una nova llei de serveis i col·legis professionals, però han acabat trobant-se amb l´oposició, sovint frontal, de bona part d´aquestes corporacions. És lògic tant de corporativisme en ple 2017?
