La multa contra Google és el reconeixement que estem en terra incognita i que està posant, i posarà, Europa davant de les seves debilitats i fortaleses. Aquesta vegada no es tracta de castigar les cinc companyies amb major capitalització borsària a Wall Street, els GAFAM (Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft), per qüestions fàcilment comprensibles, com han estat: elusió fiscal; tractament de les dades privades, inclòs el dret a l´oblit; ni tan sols per l´ús monopolístic que es deriva de la quasi absoluta generalització dels seus sistemes operatius, microprocessadors o serveis; aquesta vegada la prodigiosa multa es deu a l´ús que s´està fent dels productes digitals gratuïts, amb la total satisfacció i complicitat de milions d´europeus, els quals a cost zero gaudim del cercador i de tants altres serveis associats com és el comparador de preus que ha motivat els set anys de l´expedient de la UE.

En el fons una mica de raó té la signatura americana en defensar-se: «Creiem fermament que les nostres innovacions en les compres en línia han estat bones per als compradors, els minoristes i la competència».

Tot és complex i les paraules d´antany han perdut part del seu significat en l´actual ritme de la Digitalització. La dinàmica dels GAFAM com a líders de la Digitalització posa el sistema nascut a l´època industrial davant les seves contradiccions i aquestes afecten tant la «racional» Europa com l´Amèrica més simplista que vota Trump. Conceptes com Producte interior brut, Ocupació, Productivitat veuen buidar els seus significats i ara ho fa el de competència i el seu control.

Més significatiu que la formidable dimensió de la multa a Google (2.300 milions d´euros) és el dilema de com la UE pot controlar que la seva defensa de la competència es doni. No estem davant d´un cas de mala pràctica sinó davant la posada en dubte d´un model de negoci basat en la percebuda gratuïtat de l´usuari, quan sabem que res és gratis. La publicitat en línia (bé mitjançant AdWords per anunciar el lloc de Google en si, bé en la de Shopping ara qüestionat) està en el cor del seu «model econòmic». Google des dels seus inicis lluita obstinadament per protegir la seva joia de la corona, el seu algoritme de cerca, amb els seus fins ajustos en favor dels seus anunciants, curosament vigilat, d´ulls indiscrets de reguladors i competidors. La Comissió Europea sap que el problema subjacent en el suposat abús no té remei tècnic ja que Google va néixer amb la idea de guisar i menjar-se aquest sector d´activitat. La UE reconeix que la companyia ha desenvolupat productes que han canviat el curs de les nostres vides però en un acte que cal donar suport com a autoritat democràtica que és, ha decidit posar-se davant de GAFAM.

Google és un monopoli, però un monopoli acceptat per milers de milions de persones i per això pot haver arribat el moment de «canviar de pantalla». Durant la major part del segle XX, els EUA i Canadà van viure amb el monopoli d´ATT en el seu servei telefònic al qual afectuosament anomenaven Mama Bell. Tal era el seu poder que el 1974 el Departament de Justícia va obrir el cas USA contra AT&T per violació de la llei antimonopoli, que va donar com a resultat el seu desglossament en set companyies regionals, conegudes com Baby Bells. Afortunadament per a la Digitalització el que va quedar en poder d´AT&T van ser els seus laboratoris d´I + D, que segueixen produint milers de patents extraordinàries i una desena de premis Nobel.

Quan diumenge passat Martin Schulz, en la seva defensa del programa de la socialdemocràcia per intentar accedir a la cancilleria d´Alemanya, posava com a condició imperiosa la necessitat d´un Google i un Facebook europeu, no pretenia aconseguir la fantàstica tecnologia que els GAFAM aconsegueixen cada dia, sinó que aquestes empreses respectessin els drets i les formes de la nostra cultura. En altres paraules, la regionalització d´aquestes companyies comptant amb Europa.

La multa és un camí en aquesta direcció.