Si als anys 60, quan aquest país s´obria servil al turisme buscant frenèticament els guanys que produïa, s´haguessin previst els seus efectes depredadors, segurament s´haurien pres mesures per estalviar-nos els conflictes actuals. Mig segle més tard el turisme encara destil·la optimisme eufòric i manté la mateixa ansietat luxuriosa i les esperances de prosperitat de quan el primer biquini va fer presència a les nostres platges. Avui els guardians de la macroeconomia i els empresaris del sector segueixen considerant els turistes el manà caigut del cel, però per als veïns dels barris més visitats l'encanteri s'ha esvaït. Les dades situen Espanya i sobretot Catalunya en la segona regió del món per ingressos en el sector, però aquest èxit també podria ser el botxí de l'activitat, motor del creixement de la crisi i generador de l'11,1% del PIB el 2016. En 15 anys el nombre de turistes s'ha incrementat en 23,6 milions arribant als 70 milions i, tret de qui pernocta als hotels de la costa amb un tot inclòs, la majoria concentra la seva visita al nucli històric de les grans ciutats. En aquest creixement descontrolat han proliferat els pisos de lloguer il·legals, cosa que provoca el malestar veïnal, amb l'aparició oportuna de negocis com Airbnb. Ha esclatat la turismefòbia amb pintades en algunes ciutats com «Stop guiris», «El turisme destrueix la ciutat», fet que motiva que un 13% dels residents barcelonins valori negativament o molt negativament que la ciutat sigui destí de referència internacional. La xifra de visitants de Temps de Flors d'enguany, que ha col·lapsat el Barri Vell gironí els dies d'exposició, va provocar un perjudici constant a molts veïns, i va esdevenir un altre exemple dels efectes adversos per una manca de previsió i de regulació del sector.
