Cartes

parc Central

francesc garcia i carabellido girona

Com a gironí nascut al barri de Pont Major i ara veí de la plaça Europa, se m´acut opinar envers el malaguanyat parc Central empantanegat per obres fa més de 8 anys.

Recordo que abans era una gran esplanada de terra amb molts arbres. Ara està ple d´edificacions de ciment i estructures metàl·liques.

Tinc a les mans el seu Diari data 26-2-2002 i en la portada es detalla el projecte definitiu del TAV i no consta el passadís (finger) que uneix les dues estacions.

En el Diari data 12-12-2012 el Sr. Ribas diu que el responsable estatal va entendre que sis o set milions són assumibles i que millorarà la imatge del parc Central amb el passadís soterrat.

El Diari data 5-4-2013 acull imatge virtual del parc i l´estació del TAV. Tampoc consta el passadís.

En els plànols exposats en l´oficina municipal a la plaça d´Europa, tampoc hi figura. Si l´Ajuntament no va donar el permís de construcció, no puc entendre que haguem de pagar ara els ciutadans la retirada del finger.

Permeti´m, Sr. Carles Ribas, regidor del projecte ferroviari fer-li modestament unes suggerències envers el parc:

Damunt l´edifici al costat de l´entrada autobusos, adherit un símbol d´Europa.

En la plaça d´Europa n.2 manca un arbre en un escocell i en l´espai de la gespa s´hi poden encabir sis arbres.

Replantar tots els arbres morts.

Posar papereres amb cendrers.

Fer un recinte tancat per a gossos semblant al del parc del Migdia.

Pintar de color verd clar tots els edificis de ciment i metàl·lics i primeres columnes del viaducte.

Posar el paviment amb rajoles de color verd damunt de tota la llosa.

Instal·lar jardineres per conrear jardins verticals i disminuir l´impacte de tants edificis. Així tots podrem anomenar també el parc Verd.

El nom de Verges

salvador tarradas gualta

El nom del poble de Verges té un origen incert i es manegen diverses teories. Però, en qualsevol cas, és segur que aquest topònim no té res a veure amb donzelles immaculades, membres virils o marededéus.

Seguint les indagacions i teories de l´historiador empordanès Josep Pella i Forgas (1852-1918), trobem una munió de topònims empordanesos d´origen cèltic i gòtic, com per exemple Ullà, Ullastret, Ultramort, Vulpellac, Canapost, Canyà, Canyellas, Canyet, Canet, Casavells, Pals, Gualta, la Bolleria, Tor, Torroella, Palau-sator.

El nom de Verges es trobaria dins l´extensa i estesa família de topònims que comparteixen l´arrel cèltica «brigs», que donà forma a «bergs» gòtic. Però abans d´entrar en aquest terreny cal que canviem el xip mental que ens fa usar la ve baixa i ens imaginem la forma Berges, amb be alta, com plausiblement deuria ser en els seus orígens.

Berg significava petit turó (en alemany modern, muntanya) o assentament fortificat, que es modifica amb el temps en forma de Berges; i amb la llatinització es converteix en l´ actual, Verges. Dintre d´aquest grup hi trobem noms amb el mateix origen escampats per tot l´antic territori cèltic i gòtic: Berga, Bergoa, Berganza, Brión, Briallo, Berganzos, Bergaña, Berge, Bergues, Berger, Braga, Braganza, Brigantia.