Cada cop som més els ciutadans que creiem que la nova fornada de republicans s´han apoderat de l´equidistància i la prepotència com a eines per fer política, unes característiques que fins fa poc semblaven patrimoni convergent. No sé si la causa és la recerca d´un nou segell d´identitat, per haver perdut el de l´independentisme com a inequívocament propi i exclusiu, o la necessitat de preparar-se de cares a un pròxim canvi polític, que podria deixar-los el poder «a tocar». En tot cas, sembla que la confiança dels dirigents, sobretot dels més joves, que el poble de Catalunya ja s´ha oblidat de la traïció que per a molts va suposar l´aliança tripartida és cega.
Que la prepotència dels que ja es veuen com els futurs «amos» del país no coneix límits, ho va demostrar l´altre dia l´organitzador del Dia de la Música a Roses, un tal X.G. que, tot i no tenir cap vincle estructural segons el web de la formació és conegut com un dels satèl·lits que gira al seu voltant. Vaig llegir una avaluació exageradament triomfant (que devia redactar ell mateix) sobre la festa a un mitjà local, en què la modèstia brillava per la seva absència. Però quatre dies més tard, llegeixo a la premsa nacional que molts altres pobles i ciutats de Catalunya també van celebrar el Dia de la Música, però el dia que tocava, el dimecres, 21 de juny. Resulta que l´esdeveniment és un invent francès i que s´està implantant arreu d´Europa per treure la música al carrer precisament el dia del solstici d´estiu. Quan vaig preguntar per Facebook si algú coneixia les raons perquè a Roses s´havia avançat quatre dies, vaig convertir-me en víctima de la «fúria» del responsable: «Quan ho facis tu,... ho fas... quan et sembli», em va dir, titllant la meva pregunta d´absurda, de «criticar per criticar» i d´«anhel de protagonisme», pel simple fet d´estar en desacord amb ell.
Finalment, van explicar que organitzant-ho en cap de setmana facilitava l´actuació (gratuïta) dels grups perquè els seus components l´endemà treballaven (les actuacions devien acabar-se a les 12 de la nit, sí o sí, i els pobres no deuen estar acostumats a estar al carrer fins tan tard, ni a dormir tan poc a l´estiu!). I també que hi hauria més públic en un dissabte que en un dimecres. Dos problemes que òbviament només havia d´afrontar El Dia de la Música rosinc. A la resta d´Europa, Catalunya inclosa, que va celebrar-lo el dia que tocava, segur que allò més normal és que la gent surtin en dimecres en lloc de dissabte i que als músics els van donar festa l´endemà. Calceu-vos per la p«ERC»potència. Com a bons republicans, seran capaços de canviar-nos de dia la cavalcada dels Reis, per demostrar-nos que ells fan i desfan el que els surt dels dallonses.
