Perquè hi hagi un canvi polític, social i econòmic en les nostres societats occidentals cal primer que el malestar ocasionat per l´explotació i les injustícies dutes a terme pel neoliberalisme econòmic a les classes populars reactivi l´esquerra; calen moltes anàlisis de llibres com El establishment, la casta al desnudo de l´anglès Owen Jones, autor també de l´assaig ja comentat per nosaltres anteriorment Chavs, la demonización de la clase obrera. Llibres de capçalera per als dirigents intel·lectuals de moviments com Podem fins als nous laboristes britànics, fins i tot a Amèrica.

Som estudiosos d´aquests assagistes neomarxistes heterodoxos que defensen que el populisme és l´expressió d´una democràcia viva. Com M. Giacomo, divulgador juntament amb P. Iglesias de les idees d´Ernesto Laclau, sociòleg argentí, que diu que el populisme és reticent a demandes socials no satisfetes i que és el poble el que ha de construir el populisme, amb les seves protestes, lluites: és el retorn a la vella lluita de classes, que la dreta tatcheriana neoliberal creia que havia derrotat i alienat a la classe treballadora occidental. Avui, des d´Atenes, París, Londres, Nova York, Madrid, Barcelona, sorgeixen nous moviments d´indignats contra l´enemic comú, el del neocapitalisme depredador de les multinacionals de l´imperi global euroamericà.

Per això recomanem el llibre d´Owen Jones, i un altre que comentarem en un proper article, El capitalisme canalla i Sociofòbia, de César Rendueles a assagistes francesos com Daniel Bensaïd, Ramonet, als italians com Toni Negri, i, per sort, cada dia es publiquen més llibres crítics, que renoven les ciències socials, després d´una llarga davallada de les esquerres internacionals des de la caiguda del socialisme irreal de la URSS fins al cop d´estat de Pinochet contra el socialisme democràtic d´Allende.

Cal desmitificar els mitjans de comunicació britànics, tenen un paper fonamental en la manipulació industrial de la consciència, premsa, ràdio, televisió, com a tot arreu. Apuntant les armes cap als que estan més a baix, els mitjans, per exemple, l´Imperi Murdoch fou el principal propagador de la Thatcher i la guerra d´Iraq.

I recordar que les trobades de Mont Pelerin foren l´inesperat lloc de naixement d´una contrarevolució que s´estendria pel món sencer. Els seus principals ideòlegs, F. Hayek, Friedman i els Chicago Boys, K. Popper. Idees posades a la pràctica social per la M. Thatcher, Reagan i Aznar. Les bases d´aquestes noves polítiques conservadores, les privatitzacions, les desregularitzacions, les retallades salvatges d´impostos als rics. I quan el bloc soviètic va caure a finals dels 80, això es va presentar com una victòria del capitalisme de lliure mercat, havia arribat la fi de la història de Fukuyama.

Per mantenir l´actual règim dominant va ser indispensable la participació de tota una sèrie de forces policials que van ajudar a derrotar l´oposició sindical durant els conflictes industrials dels 80. El vell règim autoritari britànic atorgava a la policia amplis poders per esclafar la dissidència radical. Això porta a una sèrie d´operacions que s´assemblaven més a un estat policial totalitari. Tot i això, els activistes britànics no serien les úniques víctimes d´aquest renovat autoritarisme. De manera semblant, en tants altres llocs d´Europa s´aprovaven noves lleis mordassa o l´estat d´emergència, i es va anar creant per tota l´Europa comunitària, per por dels atemptats terroristes i de l´augment de la conflictivitat sociolaboral i reorganització política dels treballadors joves i classes mitjanes, el nou estat vigilant, nocturn, que va retallant llibertats públiques. L´establishment està aparent contra l´estat intervencionista. I Jones, en una de les moltes grans pàgines del seu llibre, denuncia que tota la ideologia del capitalisme de lliure mercat es basa en una estafa. El capitalisme britànic depen del tot de l´Estat. És més, quasi sempre la ideologia mercantil de l´establishment és poc menys que una simple façana per posar fons públics en mans privades a expenses de la societat.

Els grans rescats dels bancs europeus són la millor prova que el mite del mercat lliure és un altre cuento de l´estat liberal en defensa dels seus béns i propietats. Jones, parlant amb D. Carswell, parlamentari conservador que presumeix de llibertari, li diu que la Gran Bretanya s´ha convertit en una oligarquia víctima de la forma rampant de l´amiguisme corporatiu. El resultat és que les grans empreses estan en conxorxa amb els governs per repetir-se entre ells el pastís dels pressupostos i els diners dels contribuents britànics. Aquest fou el llegat de la croada tatcheriana de privatitzacions en massa dels anys 80, vendre recursos públics es presentava com una via d´un nou capitalisme popular: el 2013, el 53,2% de les accions de les empreses britàniques estan en mans d´inversors estrangers.

I dels antics sindicats obrers, tan combatius a les mines i indústries britàniques, que ja en parlaren els grans revolucionaris Marx, Engels i historiadors Thompson, H. Anderson i tants altres. Jones, un neomarxista seguidor de tota aquesta escola d´intel·lectuals socialistes, es lamenta que els sindicats avui ja no poden presumir del seu poder, el nombre dels seus afiliats s´ha reduit a la meitat. Sols el 14% dels obrers estan en sindicats, les noves lleis sindicals angleses són les més restrictives del món occidental. Una altre raó clau és la fi de la plena ocupació en els temps de crisi, que ha debilitat els sindicats, rodejats de treballadors desmoralitzats, disposats a acceptar sous més baixos per no perdre la feina.

Les derrotes dels miners als anys 80 van crear el sentiment pessimista segons el qual lluitar contra el capitalisme industrial era inútil. A més, la globalització i la participació d´accionistes estrangers, juntament amb la superinformatització tecnològica de les empreses, el fenomen de la immigració de mà d´obra estrangera més barata i insolidària va atomitzar la consciència de classe dels obrers anglesos i europeus en general. La falta de pressió des de baix ha permès una transmissió de poders cada cop major a mans de les elits empresarials.