A partir d´una investigació desenvolupada amb persones en el tram final de la seva vida, el psiquiatre estatunidenc Harvey M. Chochinov va arribar a la conclusió que el 80% dels malalts que reclamen la mort pateixen dolors que no han estat ben resolts i que un 60% estan greument deprimits. Cal afegir a aquests dos factors la pèrdua de l´autoestima, el sentiment de ser una càrrega per a la família i els amics o la vergonya d´oferir una imatge degradada, gairebé sense dignitat. Precisament perquè aquesta percepció de si mateix s´altera, el pacient té la impressió que ja no és qui era, la qual cosa és terrible. Això s´accentua si l´entorn no sap com combatre aquesta despersonalització. Els anhels de morir o de seguir amb vida fluctuen constantment. Hi intervenen circumstàncies com la qualitat de la cura que se´n té, dels malalts, o de l´acompanyament que se´ls proporciona. Per aquesta raó, la doctora francesa Françoise Dolto, famosa pels seus descobriments en la psicoanàlisi de la infància, assegurava que demanar la mort i donar-la es poden considerar actes de comunicació fallits. La petició pot provenir «de la necessitat, de l´angoixa o del dessig». Convé conèixer el sofriment i saber escoltar, doncs.
