La que arriba carregada de sentit. Allò que el Parlament català ha votat: l´anul·lació dels 63.961 judicis franquistes executats entre el 1938 i el 1978. La política, de vegades, paga la pena viure-la. L´anècdota, el fet estrany, s´ha produït, un dia abans, a les Cortes de España, quan se celebraven els quaranta anys de la Transición i de la pujada al poder, després de la dictadura, de la monarquia borbònica i, de rebot, l´entrada de l´Estat espanyol en la democràcia. Entrada en la qual ERC era un partit il·legal -es va regularitzar primer el PCE- i no es va poder presentar en les primeres eleccions. La política i encara que sigui de gestos, de vegades, ressitua veritats en la vida de l´imaginari col·lectiu-el discurs oficial. Els fets de la guerra i de la postguerra i de la dictadura estan indexats i aclarits. Els morts i assassinats dels perdedors, qui tenia càrrec i vivia en la legalitat de la república, encara, ara, el 2017, estan en fosses i cunetes.
Fins ara, ningú, seriosament, no se n´ha preocupat. Cadascú té dret a desar els seus morts i els seus avantpassats en un lloc concret. La mort és llei de vida. La votació unànime del Parlament de Catalunya és simbòlica, però, també, carregada de sentit. Sorprèn que el PP, Ciutadans i el PSC hagin votat a favor i que, per primera vegada, ho hagin fet a partir d´una cosa tan senzilla com és allò que se´n diu dignitat. Humanisme. Parlem de judicis sumaríssims, ràpids i sense garanties processals. Tribunals improvisats i amb l´ànsia de fer neteja. Parlem del Camp de la Bota i de Montjuïc a Barcelona -a presó, la Model-, però, també, de la tirada llarga de repressió als pobles. Revenja. De desapareguts i de la sinistra mà de la Falange -a Catalunya eren pocs però, quan van entrar els Nacionals, van ser legió. Van esdevenir una força demolidora i d´extermini. Camises blaves i paramilitars. Parlem de quan els nazis campaven arreu i feien desaparèixer gent a Catalunya, de quan els vencedors de la Guerra Civil es revenjaven. Parlem d´ara, quan, amb gran parafernàlia, es condecora un personatge tan sinistre com Martín Villa. No és agradable veure-ho. Les campanades a mort s´han escoltat durant molts anys a Catalunya. Amb el gest del Parlament català votant a favor d´anul·lar la llei de l´amnistia i la de l´oblit s´agraeix la mirada cap a la història. I, el símbol: l´assassinat de Lluís Companys. A partir d´aquí, tot va derivar cap a la por extrema. Assassinats i represàlies. L´exiliat era un empestat. La vida fora del règim no existia -era pecat-. De cop, hi ha polítics que dignifiquen la seva feina; que, fins i tot, semblen humans. I, vet aquí, que voten a favor de la memòria d´aquells que, fa anys, se´ls va perseguir per haver estat demòcrates.
Ras i curt, gent anònima, regidors, alcaldes i, també, escriptors i artistes. La votació del Parlament de Catalunya et reconcilia amb la política.
