Cartes

Carles Mallart Fundacio P. Petjada de Sant Narcís. Girona

Vagi per endavant que sóc optimista per naturalesa, però segons he pogut constatar darrerament, l´activitat eonòmica de la nostra capital no despunta, en canvi a la costa Brava i a Barcelona sí que es mou i de debò l´activitat. Els recomano que facin un volt per la ciutat i mirin les grues de construcció que hi ha a Girona, quatre i mal comptades. En aquesta ciutat, malgrat que alguns no ho entenen així, vivim del turisme i dels serveis. Parlava amb algun notari, que són els que primer senten les crisis i també els primers que noten les recuperacions d´activitat, i coincidien amb el que els plantejo a vostès. Soc totalment contrari a la bombolla immobiliària a la qual havíem arribat el 2007-2008 però, la veritat, m´agradaria veure diverses grues centrals i perifèriques a casa nostra i, renoi, no hi ha manera. Alguns operadors em diuen que els únics, parlant d´obres, que tiren fort a prop de Girona són els del Golf de Caldes de Malavella, a més amb estàndards de qualitat molt bons. Em guardaré de culpar ningú de la situació, a ningú li agrada aquest panorama, però sí que podem afirmar que el mercat és savi i que esperem que aviat faci la seva revifalla i puguem fer de motor i gaudir de progrés i riquesa per tots, fent les polítiques socials i canvis estructurals que calguin, que han de ser acceptats per totes les parts. Tenim molt bons professionals de tota mena i això ens salvarà. Si algú sap els motius reals del que està passant li recomano que ho escrigui i en faci un argumentari. Estimem Girona, passió per Girona.

El silenci de

Pep Guardiola

Pere Brunsó Ayats Professor. banyoles

Araceli Mangas, catedràtica de Dret Internacional (UCM), va escriure fa uns dies un article amb un títol i contingut desafiants: «Guardiola por el mundo» (22.06.17). L´article es troba a internet. Tots els catalans, en especial els independentistes, l´haurien d´haver llegit a hores d´ara. Ho ha fet en Pep Guardiola? Crec que no. No en tinc notícia i és una llàstima. La seva resposta ben argumentada hauria estat la seva gran oportunitat de demostrar que, a banda de ser un bon jugador i entrenador de futbol, és també un bon català, amb bons arguments (jurídics?) per anar «pel món». El seu silenci el deixarà molt mal parat a ell i al seu entorn polític.

Somriures perduts

Maria López Cassà de la Selva

n Quan de vegades pensem: que bé vivim! Quina sort tenim de tenir aigua, electricitat, un sostre on poder viure, uns pares que poden mantenir-nos, aliments, etc. No pensem mai en l´altra cara del món on vivim. Hi ha situacions horribles que ara mateix estan passant i passant i no ens adonem o no li donem importància. Potser ens fa por imaginar-nos que això pot passar-nos a nosaltres, que pot ser un futur ( proper o no).

Cada dia hi ha nens que lluiten per sobreviure amb el poc que tenen i intenten pensar que aviat acabarà, que podran tornar a casa seva i somriure de nou. Sí, estic parlant sobre les guerres. Perquè per un conflicte de pocs, ens hi involucren a tots. I tots acabem perdent el somriure. No agrada veure la realitat on vivim: gent en camps de concentració, sense bons aliments i sense cap tipus de diversió. I intentem fer veure que tot està bé. I tant de bo. Però cada dia hi ha nous problemes pels quals preocupar-se. I tot i que intentem amb totes les nostres forces seguir creient que tot anirà bé, acabem rendint-nos. I perdem el somriure.

Carles Puigdemont, Mariano Rajoy i els altres

Pere Espinet i Coll Portaveu del Grup Municipal PAU Ajuntament d´Anglès

Seria molt agosarat per la meva part, assessorar el president Puigdemont i els seus socis de govern, de com aconseguir el millor per a Catalunya. Val a dir que la suma de les sinergies dels col·lectius que formen l´anella independentista a voltes poden quedar distorsionades, els pensaments i formes de fer són a vegades antagonistes. A més, si en aquest aglomerat hi afegim les sinergies no detectades físicament però, sí emocionalment, dels karmes adquirits, la qüestió encara es complica més.

El nostre president en unes declaracions a un rotatiu Europeu va dir: «L´Estat podrà impedir la independència de Catalunya si fa una proposta millor».

Si em permeteu, aquí introduiria alguna de les frases del filosof pensador Krishnamurti com les que diuen: «Evadir un problema sols serveix per intensificar-lo» o «Si realment podem entendre el problema, la resposta sorgirà d´ell, ja que la resposta no està separada del problema».

Entenc que tot plegat és força complicat, caldrà, doncs, evitar un xoc de trens, tot cercant uns interlocutors aliens que ajudin a dissenyar la proposta que s´espera. Amb tot, la dimensió quàntica del nostre univers i el que comporta no la podem deixar de banda.