Història: blanca i negra
Francesc A. Picas la jonquera
El Parlament de Catalunya ha expressat un record sobre persones qualificades de «víctimes del franquisme».
Els catalans que tenim certa edat recordem, també, una tràgica història que tingué lloc durant la República del 1936 al 1939, i que el Parlament ha oblidat.
Cinc bisbes assassinats a Catalunya. Centenars de sacerdots, religiosos i pares de família cristians assassinats. Condemna d´estudiants, entre ells Francesc Castelló, i assassinat de 273 joves de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. Afusellament, entre una llarga llista, de la valerosa figuerenca Sara Jordà. Assassinat de fabricants que havien fet rica i pròspera Catalunya. Usurpació de les seves fàbriques a l´estil marxista. Espoliació d´objectes de valor. Crema i destrucció de temples, alguns de gran validesa arquitectònica.
La presidenta i els diputats del Parlament de Catalunya no saben història?
Manca d´informació
paquita lidón romero girona
Un dia qualsevol a una hora qualsevol, davant l´estació de Girona, una munió de gent surt de l´interior, uns van decidits, saben on van, però n´hi ha uns altres (per l´aspecte semblen turistes), que miren a un costat i l´altre estranyats i desorientats. M´acosto, els pregunto amb el meu anglès no massa correcte si els puc ajudar. Em pregunten per l´oficina d´informació. Els dic que no n´hi ha, que han d´anar al centre i els explico com anar-hi. Em paro a reflexionar i miro al meu voltant, entro al vestíbul de l´estació i observo astorada que no hi ha cap lloc on els visitants es puguin informar, tan sols un panell amb un plànol a fora el carrer amb el típic «vostè està aquí» i, apa, espavila´t. Ens tenim per ciutat cosmopolita, presumim del nombre de visitants que venen cada any, volem que se´ns conegui arreu del món i en arribar a Girona amb tren de rodalies, d´alta velocitat, autobús interurbà i autobús internacional, no hi ha cap oficina d´informació? Potser que ens ho fem mirar. Ara que s´ha d´urbanitzar el lloc de l´antiga estació d´autobusos podria ser el moment de solucionar aquesta deficiència.
Comuniquem
prou bé?
Xavier Serra Besalú GIRONA
Sembla que els vailets joves comuniquen amb picardia, treballen en xarxa i són uns mestres en l´ús de ginys tecnològics sofisticats. Ara bé, força educadors de Catalunya, moltes famílies, i fins i tot observadors atents dels fenòmens socials, perceben pobresa en les seves anàlisis crítiques. Per què?
He trobat algunes respostes a les Jornades d´«AulaMèdia» d´aquest estiu (celebrades enguany al recinte de l´Escola Industrial, Barcelona), un curs de formació contínua on s´han analitzat certs dèficits del sistema educatiu, també a Catalunya: a) la «santa innocència» generalitzada enfront de la manipulació publicitària i informativa rebuda; i b) l´absència de «formació en comunicació audiovisual» en el sistema educatiu. Està «desapareguda» del currículum, només present informalment gràcies a docents generosos i voluntaristes. Caldria educar en una teoria i una pràctica creativa audiovisual (sigui fent TV escolar, documentals, ficció...) perquè s´ha d´entendre aquest llenguatge i la seva gramàtica.
L´educació en comunicació audiovisual -des de la tècnica fins els principis- és deficitària en el sistema educatiu: el Departament d´Ensenyament hauria de prendre nota del que es va dir al curs «Educació mediàtica per a una societat crítica», aquest, al qual hem tingut la sort d´assistir, un bon grapat de professors, periodistes i estudiants universitaris.
