Si hi ha alguna cosa a la qual s'agafa el Govern espanyol per repetir victòria en les següents eleccions legislatives és al creixement econòmic del país, a punt de culminar el seu quart any, després de la greu crisi del període 2008-2013. I és que, per tercer exercici consecutiu, el PIB augmentarà més del 3%, i millorarà les previsions del mateix equip econòmic governamental.

No obstant això, aquesta falaguera situació ja no és garantia perquè el PP torni a aconseguir una majoria absoluta (com el 2000 o el 2011). Part d'això és culpa dels innombrables escàndols de corrupció que afecten el PP (les seqüeles no han conclòs) però una altra, no menys important, es deu al fet que la recuperació mostra aspectes que enfosqueixen l'optimisme governamental.

Així, malgrat que l'atur oficial ha baixat el 27%, de 2013, a una mica més del 18%, en l'actualitat, si se sumessin els desanimats, els disponibles per treballar i els subocupats (entre els quals es troben els empleats a temps parcial, un 16% del total) la desocupació pujaria a prop del 30%. I no ho afirma un organisme radicalitzat; són dades extretes d'un estudi del Banc d'Espanya.

Més encara, si ens fixem en les rendes d'aquells que treballen o tenen una prestació (les dades més recents són de 2015) ens trobem que gairebé el 65% de les declarades estan per sota dels 21.000 euros bruts anuals, cosa que ens indica (indirectament) que l'economia espanyola no es basa en generar llocs de treball d'alt valor afegit, que derivin en elevades remuneracions. I això que, just ara, estem començant a notar l'impacte devaluador dels llocs de treball creats per l'economia digital. Però això dóna per a un altre article.