Tants anys estudiant bullangues, revoltes i revolucions sobre el paper... Tants anys de llegir com es capgira l'estat de la cosa pública i ara tenim la sort de viure-ho en directe, de poder-hi participar i, fins i tot, de fer-ho d'una manera nova i diferent: una revolta civilitzada. Això vol dir: madura, sòlida, democràtica i amb fondària. Aquí el meu agraïment al govern i als grups que ho estan tirant endavant. Quants anys feia que no vèiem un polític jugant-se-la per complir promeses electorals?
Des del 2006 en què el govern tripartit va mirar de fer un nou Estatut que no hem tingut ni pau, ni treva. El 2009 vam agafar el timó de les consultes populars. I quan allò va engegar era evident que solidificaria. És allò de les complicitats que es van teixir a cada poble i a cada ciutat, i també allò de les mentalitats, que són estructures de llarga durada. Potser també per això Xavier Domènech, especialista en moviments socials -segons la Viquipèdia- i diputat per En Comú Podem, no deixa de repetir que el més important és fer fora el PP. Aquesta tasca, però, els catalans ja l'hem acomplert. De fet, aquí sempre han estat residuals. Veig més difícil fer canviar els veïns. Per què ho hauríem de voler fer? Que siguin com vulguin ser, no? Tornem a les mentalitats. Recordo que un dia, ja fa anys, em va presentar una andalusa a qui agradava explicar que, després d'unes eleccions generals, havia decidit marxar de casa i anar a viure a l'única província on el PP no tenia representants. I va anar a viure a Girona.
No sabem encara com acabarà tot això. La complexitat és extrema. I la il·lusió, gran. El règim del 78 cau. I ho veiem en directe. Dia a dia. Quina època tan interessant. Gaudim-ne!
