Ara que acabem de fer la declaració anual de les nostres rendes, com a obligació legal, però fonamentalment com a responsabilitat social, per contribuir amb l´esforç individual al progrés i benestar social, és precís cridar l´atenció respecte a l´ús i la gestió del diner públic i examinar la feina que es fa des de la hisenda pública. En la memòria de molts encara ressona aquella frase que hisenda som tots, com a incentiu i invitació a participar i contribuir al que és comú, d´acord amb les possibilitats i la capacitat de cadascú. Però com en tants altres aspectes de la vida, del que es diu, o millor, de l´hauria de ser al que és hi una diferència enorme.

La vida en societat implica que hi ha coses que són comunes, el bé comú, que essencialment el podem identificar amb totes aquelles situacions que no han de dependre del caprici de cadascú, sinó que s´identifiquen amb drets fonamentals que l´esperit i la solidaritat humana han consolidat, per mitjà de molts sacrificis i lluites. Parlem del dret a la salut, parlem del dret a l´educació, de la protecció de les persones en situacions de necessitat, malaltia, accident, atur, jubilació o desgràcies de qualsevol classe, del dret al transport públic, del dret a disposar d´una bona administració, útil i diligent, etc.

I el que és comú és coresponsabilitat de tots plegats. Els hospitals, les escoles, les car­reteres, carrers i places, edificis públics, l´ordre públic, les pensions dels malalts i jubilats, la cultura, la protecció dels menys afavorits per la fortuna o la societat. No ens en podem desentendre. Però no podem deixar d´exigir que els que administren els nostres impostos ho facin amb honradesa, transparència, igualtat i de manera diligent. Però hi ha circumstàncies que posen en qüestió la coherència de la nostra Hisenda Pública. Com és possible que sempre exigeixin més als que ja estan pagant i facin la vista grossa respecte a negocis indecents, mafiosos i antisocials, com són tots els que es mouen al voltant de la droga i la prostitució? Com es pot aguantar que a estafadors de l´erari públic no hi hagi manera que tornin tots els diners robats, i que són de tots? Com es pot entendre que quan manquen uns dies perquè prescrigui una declaració sigui quan s´agilitza l´actuació dels inspectors d´hisenda, quan han tingut 4 anys per comprovar les dades?

Caldrà recordar a tots els responsables de les administracions que és necessari treballar bé, servir eficientment l´interès públic i el bé comú, perseguir el frau i facilitar la vida de les persones. Però la sensació que moltes persones tenim és que, més ciutadans, som súbdits d´unes administracions que ens creen problemes, ens menystenen i creuen que poden disposar, sense límits, del nostre temps i dels nostres recursos. Haurien de donar exemple perseguint durament a tots els fraudulents i mafiosos, per recuperar molts diners que es perden lamentablement. Crec que efectivament hisenda som tots, i tots hem de contribuir en base a la nostra capacitat i recursos, però això ha d´anar acompanyat d´una actuació diligent i eficaç contra tots els que es riuen de la societat, però viuen d´ella.