El capitalisme, que estava ple de xacres, li ha sortit el tumor de l´economia financera. No és que no el tingués ja, però li ha crescut en proporcions exagerades. Això no vol dir que el capitalisme s´hagi de morir, ni tan sols de refundar. Al contrari, les malalties el fan més fort. Els que ens morirem som les seves víctimes. La informació sobre la Borsa, que emet la ràdio de dia cada dia, és en realitat un comunicat mèdic que desperta per igual els pobres i els rics. Les cotitzacions comencen a pujar o a baixar a Orient, per on surt el Sol, i la gràfica de la febre recorre el planeta fins arribar on mor. Aquest senyor amb barba de tres dies que surt del llit a Madrid per seure a veure la tele, perquè és un aturat de llarga durada, sent que la Borsa està en els 10.600 punts i comprèn que l´ambició de la gràfica és arribar als 11.000. Instintivament, es posa a favor dels 11.000, que és com desitjar que el termòmetre arribi als 40. Hem arribat a un punt en què fa més mal a la salut que la malaltia. La Borsa, com el tabac, mata, però no sabem si mata més quan puja o quan cau.
- A curt termini, mata més quan cau.
Atès que vivim instal·lats en el curt termini, desitgem que pugi, és clar, perquè la vida és curta. El que vingui al darrere, que s´espavili. Mentre els doctors discuteixen si el del pacient és psicològic o orgànic, el malalt s´agita enmig de dolors insuportables. Vol dir que vivim envoltats de teories i de patiment. Però el sofriment importa poc. De fet, a més patiment ciutadà, més creix el tumor de l´economia financera, de l´empitjorament es feliciten els governs de tot el món. Ve a ser com la diferència que hi ha entre els que es troben en el front i els que s´instal·len a la rereguarda. Els generals juguen a la rereguarda amb mapes teòrics que provoquen morts reals. L´economia financera mata els que són a les trinxeres, però proporciona xifres molt esperançadores a la gent dels despatxos. Per aquest motiu, segons les autoritats, la política econòmica de Montoro, per posar un exemple, sigui un èxit. Vostè i jo és que hem caigut del costat de l´economia real, que és la trinxera.
