Cartes

Gemma Ros i Valls. presidenta pro-vida girona

La Yolanda m´ha demanat que faci públic el seu cas. Ella, quan estava embarassada, es trobava que no podia comptar amb la seva parella i, per tant, estava mancada d´estimació i també de recursos, i pensava desfer-se del seu fill.

Va anar a serveis socials i li recomanaren l´avortament provocat; les seves amigues també li aconsellaren el mateix.

Fa poc temps, una persona la va dirigir a mi, i vam quedar al local Pro-Vida de Girona, on es pot veure una exposició de la vida de l´infant que viu al ventre matern. La Yolanda es va sentir acompanyada i recolzada pel tracte rebut a Pro-Vida i, després de veure l´exposició, va comprendre que seria molt més favorable -tant per a la salut seva com per la del seu fill- donar-lo en adopció, evitant així el trauma i la violència que suposa un avortament provocat. Recordo les paraules que ens va dir l´assistenta social de l´hospital Trueta: «Yolanda, ets molt valenta de donar el fill en adopció, és un acte de generositat molt gran; fa deu anys que en aquest hospital no es donava cap cas d´adopció». Per què es practiquen avortaments cada dia, quan tanta gent té grans dificultats per ser mares i pares? Com és que no s´accepta aquest raonament tan senzill: afavorir la dona embarassada que no vol tenir el fill evitant-li l´avortament, facilitant amb això que el qui no pot tenir fills en pugui tenir, i alhora evitant decidir sobre la vida d´un infant a qui no es demana mai la seva opinió?

Fa 200 anys va néixer el defensor dels paisatges

xavier serra besalú girona

El dimecres 12 de juliol es compleixen 200 anys del naixement de Henry David Thoreau, un escriptor, anarquista i filòsof estatunidenc. Potser el més conegut d´ell és Walden, o la vida als boscos, una reflexió sobre la vida senzilla, allunyada de la tecnologia. Ell anticipa l´ecologia i la història mediambiental, fonts culturals de l´ecologisme i de l´actual teoria del decreixement El medi ambient és un lloc de llibertat. Potser ho havia anticipat Rousseau, però sense insistir en què espais naturals -i no només les persones- tenen dret intrínsecs.

L´ambient pot ser valorat fins i tot com a més útil que una carretera: dona més bellesa, més tranquil·litat espiritual, etc.

A més, va fer altres propostes ben interessants: què vol dir ser pobre -no tenir res superflu- o com justificar la idea d´una resistència individual contra un govern sovint injust (a «La desobediència civil»): pobresa voluntària, naturalesa com a model cultural, etc., un avançat als nostres temps.

En tot això, i molt més, hi hem reflexionat alguns docents aquests dies passats al curs sobre «Ètiques aplicades contemporànies», conduït pel professor Ramon Alcoberro, a l´Escola d´estiu del Col·legi de Llicenciats. Quan escric això n´hem estat parlant: Thoreau és un intel·lectual potser massa oblidat. Ara faria 200 anys. I el curs d´estiu? Un autèntic plaer formatiu.

«Així doncs, siguem catalans!»

Jordi Pausas parÍs

El primer ministre francès, Édouard Philippe, creu que la Diada de Sant Jordi és una tradició exemplar, un cas únic que demostra com regalar llibres, i a més a més de difondre el coneixement i connectar les persones, pot servir per «construir un poble». «Així doncs, siguem catalans!», escriu Philippe a Des hommes qui lisent (Homes que llegeixen).

En canvi, Pedro Sánchez, enderiat -com el PP i Cs- amb el mite que Espanya és indivisible -van perdre Portugal i van conquerir Catalunya,ai!- afirma que l´Espanya actual -com si encara existís l´imperi colonial- és «una nació de nacions». I per fer-nos contents ens diu que Catalunya és «una nació cultural». Doncs moltes gràcies!: fins i tot els antropòlegs tenen per cert i verificat que els col·lectius tribals són productors de cultura...