A mesura que hi ha més necessitats, i menys protecció social, irrompen amb desvergonyiment i manca d´ètica contractadors indecents i alguns assessors, amb títols diferents, que exploten gent necessitada, fent negocis immorals de la necessitat i la ignorància de gent humil. No és d´estranyar que en alguns sectors de la nostra economia (transport de mercaderies, càrnies, cura de gent de gran o malalta...) abundi la contractació de persones estrangeres. Per altra banda, cal denunciar situacions que, tot i ser absolutament injustes i reprovables, es produeixen, ja, amb normalitat, com és que a algunes treballadores i treballadors se´ls obliga a signar fulls salarials amb imports superiors als que cobren, o treballadors que fan jornada completa i només se´ls en paga mitja, o es cotitza per la meitat. També hi ha el tema dels falsos autònoms, dels quals abusen moltes empreses, promovent franquícies formals, quan en realitat oculten una realitat diferent i una nova forma, i més sibil·lina, d´explotació.

Però avui em limitaré a exposar un cas real, sobre falsos autònoms. Una senyora sud-americana és contractada per exercir de dependenta d´una botiga l´any 2007, per una empresa barcelonina i centres de treball a Girona. Cal dir que aquesta empresa actua per mitjà de diverses societats mercantils, fent i desfent i canviant d´una a una altra, segons les conveniències de l´individu que les explota. Després de començar com a treballadora ordinària, el 2010, un dels propietaris li proposa millorar la situació. L´aconsella que continuï treballant a la botiga, però com autònoma, fent-la donar d´alta en tal règim aquesta senyora i uns fills d´ella. Evidentment, totes les transaccions i el control, etc.., quedava en mans del de sempre, l´energumen que la va contractar per treballar. Fins i tot la gestoria que gestionava el tema de la franquícia i el pagament dels autònoms era la que havia decidit l´amo de les societats. Però el drama d´aquesta persona continua quan es decideix el tancament de la botiga pels que efectivament la gestionaven realment. Un client li parla que té un fill que li portaria el tema o problema. I ella hi va confiar.

El resultat final és que aquest assessor negocia amb els responsables i li comunica a la treballadora que ja han tancat un acord amb el gerent de les societats implicades, que ho engloba tot: li diu que ha obtingut 11.000 euros. Quan acut per cobrar al despatx de l´assessor, li fa entrega del xec nominatiu, per tot l´import, i ella ha d´anar al banc a cobrar-ho i, seguidament, a portar-li en efectiu 5.000 euros d´honoraris. No cal haver estudiat dret per adonar-se que això no quadra, ni és de sentit comú, ni sembla lícit. Especialment quan es comprova que no s´ha impugnat la relació fraudulenta com a autònoma i s´ha renunciat a fer pagar els responsables mafiosos les conseqüències de no haver cotitzat al règim general i de retornar a la treballadora les cotitzacions d´autònoma. No es pot permetre que les formalitats s´imposin a la realitat i que els mafiosos se´n surtin trepitjant drets i rient-se de la justícia i de la dignitat de les persones.