La imaginació és una estructura d'Estat. El conseller Josep Rull imagina que Catalunya ja és independent i fa plans per a la gestió de totes les autopistes a les quals aviat s'acabarà el període de concessió, i per a totes les autovies i vies ràpides públiques. Una part important de les unes i les altres són de l'Estat i les gestiona el Govern central, però quan Catalunya sigui una república independent totes seran de la Generalitat, tant l'eix Transversal com l'autovia de Lleida, tant l'autopista del Mediterrani com la de Terrassa a Manresa. I entre els plans del conseller hi ha la vinyeta, el paperet adhesiu que es posa per darrere del parabrisa, previ pagament de la taxa anual establerta, i permet circular lliurement per totes les autopistes, autovies i vies ràpides del país. A canvi, s'eliminen tots els peatges. El ministre ja li ha dit que, per la banda que toca a l'Estat, no ho tenen en cartera. I si només serveix per a les vies autonòmiques, la cosa ja no té gaire sentit.

Però, la vinyeta és una bona idea? De fet, és una mena d'impost de circulació nacional. Els ajuntaments cobren un impost als amos dels cotxes per tenir diners per mantenir els carrers que els cotxes desgasten. La Generalitat faria el mateix. Només en quedarien exempts els qui no sortissin mai dels carrers del municipi o de les vies secundàries. La qüestió és si tothom paga el mateix al marge de si circula molt o poc. És el que passa amb l'impost municipal: és el mateix import tant si no toques el cotxe en tot l'any com si et passes el dia amunt i avall per la ciutat. (O a la ciutat del costat, però aquest és un altre problema.) Ha de pagar la mateixa vinyeta la persona que fa trenta mil quilòmetres per autopista cada any que aquella que només en fa mil? D'altra banda, hem de recordar el que passa amb les autovies, la construcció i manteniment de les quals es paga amb els nostres impostos, i aquests no depenen de la nostra voracitat circulatòria, sinó de paràmetres molt diferents.

Amb un sistema de peatges ben dissenyat, cadascú paga pel que consumeix. Amb la vinyeta, pagues la carretera dels que en consumeixen més que tu, i la teva la paga el que en consumeix menys. I amb el gratis total, pagues encara que no tinguis cotxe, igual com pagues les escoles encara que no tinguis fills i la sanitat encara que no vagis mai al metge del sistema de salut públic. Són opcions amb els seus pros i contres, que s'han de debatre amb realisme i bona informació.