Cartes

Francesc Riera sarrià de ter

Ara que estem en un moment clau en la nostra història, tot esperant fer un referèndum que ha de ser decisiu per a nosaltres i els nostres descendents, no ens hem d´espantar per les dificultats i traves que trobarem al camí i si arribat el moment de la votació guanya el no, ho haurem d´acceptar esportivament, però si guanya el sí serà un canvi molt important per al nostre poble i podrem posar fil a l´agulla per millorar el país, ja estem farts de ser els «últims de la fila», d´haver de pidolar per tenir els serveis mínims, a causa de l´incompliment reiterat dels pressupostos per part dels diversos governs estatals de torn, que menystenen les nostres necessitats. Per agafar ànims de cara a aquest procés que estem vivint em venen a la memòria aquells versos del gran Pablo Neruda, que diuen: «Podreu arrancar totes les flors , però no podreu aturar la primavera».

L´aigua que baixa!

JOSEP RUIZ GARCIA SANTA COLOMA DE FARNERS

Llegeixo en la portada del dimarts 25 d´aquest Diari que quatre de cada deu families de casa nostra tenen problemes per arribar a final de mes. I davant aquesta informació jo dic: I espereu el que vindrà a curt termini. Al meu carrer hi ha, tirant pel cap baix, una quarantena de nens i nenes de diverses races i credos menors d´edat que a hores d´ara s´estan formant al col·legis de la ciutat.

Quan els veig sortir de classe al migdia la pregunta que em ve al cap és.... i aquesta mainada que faran quan siguin grans? Tan important es l´índex de natalitat amb què els nostres governants ens estan matxacant dia sí dia també, si tenim mes del 40 per cent de gent jove que ni-ni o que és a les llistes de l´atur? Algú té la resposta?

Un concert desconcertat

Àngela Ferrer Mató girona

Ja fa un cert temps vaig assistir a un concert en ple estiu que duia el nom del títol d´aquesta carta. El concert, ofert per una orquestra de cambra, consistia en el fet que els músics obeïen poc o gens el director. És a dir, tothom feia el que volia i el pobre director se sentia impotent davant tants de problemes. S´entén que la finalitat del concert era passar una estona divertida ja que al final tot acabava bé i l´espectacle es tancava amb bona música. La veritat és que quan veig les giragonses del nostre govern recordo l´esmentat concert. Jo ja m´he perdut guaitant l´actuació dels nostres dirigents i és quan he recordat l´espectacle estiuenc que dona títol a la carta. Només espero que el final sigui tan feliç com ho fou el musical.

Pobra s´Alguer

Montse Tena

Em pensava que el projecte de construcció del costat de la Pineda d´en Gori, a prop de s´Alguer, ja no es portaria a terme; que després de tants anys ja hauria prescrit, però, malauradament, diuen que no és així. Sembla també que amb la nova llei de Costes del 2013 tampoc es pot evitar.

Es volen construir tres edificis de planta baixa i dos pisos, uns 70 apartaments en total amb els seus aparcaments; o sigui unes 300 persones més, uns 100 cotxes més, enllumenat públic, el camí asfaltat, una rotonda darrere les barraques, potser una piscina, etc. O sigui, una urbanització de luxe. Desapareix el bosc de pins i arriba el moviment de terres, la totxana, l´asfalt, més residus que es generen, més energia que es consumeix, pressió demogràfica, agressió al paisatge... per a tota la vida i per utilitzar-ho tan sols uns mesos a l´any.

Tot això darrere un Bé Cultural d´Interès Nacional que quedarà sempre més ofegat, aïllat.

Sembla impossible que encara no entenem que hem de preservar el poc que queda de la Costa Brava, que ja n´hi ha prou i de sobres d´especulació. Ens hauria de caure la cara de vergonya.