Ja tenim foto de Mariano Rajoy al judici del cas Gürtel, però no és la típica foto d'interrogatori que esperaven els que tant van insistir que fos cridat com a testimoni. Els subjectes o víctimes d'un interrogatori -el Govern català vol presentar denúncia al jutjat de guàrdia per l'interrogatori de la Guàrdia Civil a dos alts càrrecs de la Generalitat, senyal que en aquest cas c0nsidera que els interrogats han estat víctimes i no simples subjectes sense més atributs- solen situar-se davant de la mesa que ocupen el jutge o jutges, cara a cara; a un costat hi ha els qui tenen el poder de convocar, d'ordenar, de renyar, d'insistir, de dictar: els que manen; i davant seu, i uns centímetres de tarima més avall, hi ha els que obeeixen, responen, acaten les insistències i accepten que els renyin.

Però Mariano Rajoy va aconseguir, per ser el qui és, seure al costat dels magistrats, al seu mateix nivell, al darrere d'una taula del mateix estil que la seva, amb la qual cosa s'establia un pla d'igualtat i no de subordinació.

No és una qüestió banal: Lluís Corominas, el gendre dels Tous, va passar-se el judici assegut al costat dels advocats, a dalt de la tarima, i no a la tradicional banqueta dels acusats, mig metre més avall, i el jurat popular el va absoldre.

La imatge de dimecres, amb el tribunal i al seu costat la taula del president Rajoy, feia pensar que aquest era el convidat a dictar una conferència en un acte acadèmic.

I el to de les seves respostes s'adeia amb aquesta imatge: anava sobrat de confiança en ell mateix i s'apropava a la mitja burla en alguna de les seves respostes més o menys humorístiques, amb la vènia de president de la vista. De fet, no s'esperava que la conferència, perdó, l'interrogatori, aportés cap novetat, i no ho va fer. Hauria estat prescindible.

Excepte, potser, que Rajoy va declarar sota jurament que ell no sabia res de res del finançament i la gestió econòmica de les campanyes electorals que dirigia. Fins ara podíem dir que no ens ho creiem, però ara que ho ha declarat sota jurament, insinuar que menteix és tant com insinuar que ha comès delicte de fals testimoni, o perjuri. I acusar algú de cometre un delicte sense demostrar-ho pot ser, al seu torn, un altre delicte, el de calúmnia.

A veure si ara Rajoy es querellarà contra els que no es creuen que no sabés res dels diners de les campanyes! D'acord, ens creiem el desinterès per imperatiu legal fins que algú no demostri el contrari. I ens creiem que, malgrat aquest desinterès pels diners, tot el mèrit de la recuperació econòmica és seu.