Sembla que els fills de Lady Di, al documental que li han dedicat, donen molta importància a l'última conversa telefònica que van mantenir amb la seva mare. Lamenten que fos ràpida, de tràmit, perquè estaven desitjant tornar a jugar amb els cosins, que havien anat a visitar-los. Comento aquest encert narratiu del documental en un sopar d'amics i un d'ells recorda, paraula per paraula, l'última conversa que, també a través del telèfon, va mantenir amb el seu pare, internat en una residència. Aquella nit el seu pare va morir.
- De què havíeu parlat? -vam preguntar.
- De res -diu ell.
Ara mateix hi ha milions de persones a tot el món parlant per telèfon de res. A la platja, al camp, a la piscina, a la sala d'estar, al mig del carrer, a l'interior d'uns grans magatzems... Parin vostès l'orella i ho comprovaran. Res és el tema de conversa més freqüent, sigui a través del fix o del mòbil. Es podria suposar que per parlar de res no cal enfadar-se ni alçar la veu, però hi ha gent capaç d'arribar a les mans per res.
- La meva mare i jo -diu un altre dels assistents- vam discutir per telèfon unes hores abans que ella morís.
- I de què discutíeu.
- De res. Però va ser una discussió molt violenta.
Sent capaços de matar per res, com no ser-ho de discutir violentament per res?
Una amiga, ja en el segon plat, explica que fa trenta anys que no es parla amb la seva germana.
- A vegades -afegeix- somio que parlem per telèfon.
- De què?
- De res en particular.
- I per què us vàreu barallar?
- Per res.
Em ve a la memòria llavors que fa uns dies, a la botiga dels xinesos del barri, un veí estava comentant el decés d'un familiar. Li vam preguntar de què havia mort i va dir que de res. Estem envoltats de res. L'univers sencer és un gra de sorra surant en un oceà de res. No som res.
