Abans del mallorquí Jaume Matas i del seu palau a mitges, abans d´Ignacio González i l´explosiva floració de granotes madrilenyes, abans de la valencianíssima Emarsa i el seu batalló de romaneses per a tot, abans de Gürtel i Púnica, hi va haver un senyor que, sense complexos, va establir les bases d´un concepte de governança corcat per l´abús de poder i les malifetes. Em refereixo a Josemari Aznar per qui, em consta, senten devoció no pocs partidaris, ells sabran si els interessa aquesta marxa el truc de la qual desarma de tan simple: consisteix en el fet que mitja Espanya abusi de l´altra mitja sense conseqüències i fins amb aplaudiments. Haver-se apuntat on tocava quan tocava. No és tot el PP, només una part.

Per adonar-se´n només cal veure les fotos que la premsa del cor va obtenir en aquella cerimònia de l´Escorial en la qual van contreure núpcies Ana i Alejandro i a la qual també hi va assistir, en perfecta correspondència moral, don Berlusconi. Mai hi va haver dames de malfactors tan ben servides. La bombolla immobiliària es va originar amb aquella Llei del Sòl d´Aznar que declarava edificable cada serra, pla o pantà de la pàtria, a veure com les «cordilleras de toros/ con el orgullo en el asta» (Miguel Hernández) anaven a envestir sota semblant llosa de formigó unànime. També va implicar el país en una guerra innecessària, immoral i idiota, que va deixar les coses, a l´Iraq i a més llocs, molt pitjor del que estaven. No sé si se´l pot jutjar per crims de guerra, però si hi ha una possibilitat, hi contribuiré.

La censura dels mitjans tradicionals ja no funciona, com demostra el cas recent de Gregorio Morán a La Vanguardia (amb El cura y los mandarines va obtenir, també, un èxit editorial gràcies a la censura de Planeta). El text censurat es torna viral a les xarxes, però tanta informació no inspira actes: cada boig amb el seu tema. Aquestes xarxes conreen, ara, teories conspiratives sobre Miguel Blesa: l´home tenia un futur molt negre i en l´assumpte menor de les black cards es va resoldre que tots sucaven i que el més lladre era, ja ho veus, un d´Esquerra Unida.