Cartes

Mònica Garrido i Cassú Girona

No fa massa estona que hem sortit de la consulta del pediatra dels nostres fills, l´Andreu i la Magalí. Avui hi hem anat tota la família al complet perquè ens havíem d´acomiadar del metge que els ha portat des que van néixer. El divendres 28 de juliol es jubila el Dr. Taïr. Tot sopant, he comentat al meu home que tenia la sensació d´haver-me acomiadat d´algú de la família, perquè és així com ens ha fet sentir tots aquests anys. Trucar a la consulta del Dr. Taïr i sentir a l´altre costat del telèfon la seva dona, la Rosa, o la infermera, la Lluïsa, ja et reduïa la preocupació per la malaltia del nen o la nena a la meitat. Tenir la seguretat que sigués l´hora que sigués, i tinguessin com tinguessin l´agenda en aquell moment, sempre et farien un forat per visitar-los el mateix dia, també hi ajudava. Però l´angoixa ja s´esvaïa completament quan el doctor et visitava el malalt/a. A part de ser un gran metge, és una gran persona, és humà, proper, sap escoltar, molt carinyós amb els nens i una mica psicòleg amb els pares. Sé com de difícil ha estat per a en Suliman dir adeu a tots els seus nens, també ho ha estat per a nosaltres, no ho dubti. Gràcies de tot cor a tots tres per aquests anys d´acompanyament. Per les xerrades i pels riures també. Us desitjo el millor en aquesta nova etapa que enceteu.

Provincians

Manuel Arévalo de la Torre Girona

Res a veure amb aquest país que el presi Puigdi fa uns dies exaltava. Donem una imatge de poble, anem de prepotents i som vilatans. Diverses coses ens defineixen: les bicis per les voreres, les defecacions de gossos, la brutícia als carrers, les escombraries, etc.

Però l´altre dia, cosa més privada, amb motiu de la Transfiguració de la Nau, la gota que va fer vessar el got. Hi ha qui no s´hi fixa i tot li és igual, i així ens va, però a mi no i no passo per cacicades i denuncio el que veig i em passa. Després de sol·licitar i concedir entrada i esperar una estona per entrar, ja que es va haver de repetir l´anterior, i la mala organització del tema d´entrada i sortida, hi va haver molta gent que va entrar sense entrada, molta; hi va haver gent que va entrar a la catedral un cop començat l´espectacle; hi va haver gent que va utilitzar el flaix; l´acomodadora no s´assabentava de res i, com que li venia gran el càrrec, va passar de tot... però jo em vaig haver de fotre.

A la sortida ho vaig dir, crec que per a res, però li ho vaig dir al noi de la porta. Una merda, som vilatans i em fot donar aquesta imatge; seré groller, seré mal educat i parlo alt, però no soc ximple ni gilipolles.

Mutuam: perill sortir amb cotxe

francesc garcia i carabellido girona

Repeteixo el mateix encapçalament del meu escrit publicat en el seu Diari amb data 2-6-16.

Sovint vaig a la residència sanitària Mutuam i segueix igual el problema i perill de la sortida per no veure els vehicles ràpids que venen de Girona.

És penós que en sortir en cotxe estem obligats a anar direcció a Sarrià fins a fer la volta a la rotonda per tornar a Girona, cosa que comporta més despesa de gasolina.

Dit això, sento compassió per tot el personal i xofers d´ambulàncies que diàriament han de suportar aquest neguit. He tingut una conversa amb un xofer i també es queixa que ningú posa el remei.

En el meu primer escrit suggeria desplaçar a l´altura de Mutuam un semàfor situat a uns 20 metres i seria més útil per sortir. En estar dintre del municipi de Sarrià de Ter, tal com deia els Sr. Alcalà en el seu escrit de data 3-6-16, demano al Sr. Alcalde de l´ajuntament de Sarrià una solució urgent. També deia que plantegerem solucions per als vehicles.

El segon suggeriment és fer una sortida per la rotonda Vila de Perpinyà. En l´escrit publicat el 28-5-16 deia que l´ajuntament de Girona «està estudiant fer un aparcament dissuassiu i amb tarifa tova a l´esplanada de l´antic vial des d´on es podria accedir al centre». Em sobta que no parli de la sortida.

El Sr. Pere Sarquella Mateu, en el seu escrit publicat el 29-6-17, deia que fins que no hi hagi algun accident greu ningú mou un dit per solucionar-ho.

Se m´acut pensar que si el Sr. Alcalà i el Sr. Alcalde de Sarrià haguessin d´anar sovint al centre sanitari Mutuam, potser ja estaria solucionada aquesta angoixa de la sortida.

Faig un prec als nostres polítics que en els plens municipals tinguin en compte aquest tema i posar atenció amb un tràmit urgent.

He d´afegir que és necessari esporgar les branques dels arbres que dificulten la visibilitat dels vehicles que venen de Girona.

Si us plau demano que entre tots prenguin una solució immediata per resoldre aquesta situació enutjosa.