No fa gaire, si preguntaves als adolescents què volien ser de grans, les respostes podien ser actriu, futbolista, metge, periodista o policia. Professions apreses dels seus models, repartits a parts desiguals entre els seus pares, amics i la ficció literària o audiovisual. Tots aquests missatges, adquirits i destriats, acabaven conformant l´univers mental adaptat a les seves capacitats. I finalment l´adolescent que s´havia fet gran prenia la decisió. El resultat era el desenvolupament d´una feina de les considerades convencionals. Però d´un temps ençà i amb l´ajut inestimable de les xarxes socials, les professions han evolucionat. Allò que consideràvem eines per l´entreteniment han esdevingut generadors de noves ocupacions amb noves etiquetes: bloggers, instagramers o youtubers. Són els influencers, nois i noies, que davant la webcam del seu ordinador o de la càmera del seu mòbil expressen opinions sobre els temes més heterogenis, un xampú, roba, una cançó, cervesa... Han esdevingut una referència per a tots els seus seguidors, que en alguns casos es poden xifrar en milions. Una opinió positiva seva sobre un calçat, un videojoc o una beguda pot fer que aquell producte incrementi a un nivell vertiginós les seves vendes. Alguns d´aquests «líders d´opinió 2.0» rivalitzen en popularitat amb estrelles del cine o de la música; per això, les seves recomanacions en molts casos són arguments de venda de les empreses que financen les seves accions. Dotats d´una credibilitat encara per catalogar, els més joves estan enlluernats per aconseguir l´èxit dels seus ídols digitals. No és d´estranyar que siguin els seus referents professionals. Però no ho oblidem, alhora són els representants i defensors d´una marca.
