17 de agost de 2017
17.08.2017
Diari de Girona

La cohesió social de Catalunya

17.08.2017 | 00:39
La cohesió social de Catalunya

Es ben conegut que un país necessita un cert grau de cohesió política-social sense el qual no té una identitat pròpiament dita i es fa difícil tenir una democràcia consolidada. I quan parlo de cohesió social vull dir una situació en què una majoria qualificada de ciutadans se sent còmode amb el sistema que regeix el seu país, des del punt de vista polític i social, li semblen raonables les regles que s'han donat (constitució i altres lleis fonamentals), votar els seus representants i li sembla raonable (sempre millorable, és clar) el grau de solidesa social que té la societat, el grau d'estat del benestar que tenen els ciutadans, des dels sous que cobren fins als serveis que reben i els impostos que paguen. I aquest és un objectiu essencial de qualsevol regim democràtic. Òbviament és un concepte gradual. Es pot estar molt satisfet, regular o poc satisfet de la cohesió social del país on vivim i es natural que molts tinguem ganes de treballar per augmentar aquest grau de cohesió social. Els municipis de la democràcia espanyola exceptuant algun cas paradigmàtic, han sigut inclusius, han aconseguit un grau de cohesió social considerable, a les nostres ciutats hi ha avui un grau de convivència notable tot i el deteriorament de sous que la crisis ha comportat i que cal revertir si no volem perdre varis graus d'aquesta cohesió social que necessitem. Els jocs olímpics de Barcelona que ara hem commemorat varen ser una acció que va ajudar a la cohesió social tot i l'oposició inicial del govern de la Generalitat. En aquests moments es donen dues coses que van en contra la cohesió social. La primera és la crisi econòmica i el consegüent augment de la desigualtat que avui hi ha a la nostre societat, un motiu de preocupació perquè fa malbé aquesta cohesió social. L'augment de la distància entre rics i pobres és la mostra més clara de desigualtat. El mileurisme, nascut fa tan sols una dècada, com la mostra de la gent pobre de la nostra societat s'ha vist amplament superat pels sous actuals i per la gent que, tenint treball, no arriba a final de mes. La renda garantida aprovada al Parlament crec que és un bon mecanisme pel manteniment d'aquesta cohesió social en temps de crisis, desigualtat i atur estructural. El segon són les retallades de l'estat del benestar. Els governs espanyol i català no han sigut precisament dels govern que més s'han preocupat per mantenir el benestar. També hi ajuda la manca d'una veritable reforma fiscal i de posar tots els mitjans contra el frau fiscal. Els partits d'esquerra hauran de treballar molt i amb molta seriositat per revertir aquesta situació i fer-la anar cap a la bona direcció, la d'augmentar la cohesió social fent que la majoria de ciutadans tinguin garantits un treball amb sous dignes i el drets bàsics de l'estat del benestar.

I parlant de Catalunya i Espanya, crec que en el moment actual molts ciutadans aquí i allà reclamen un canvi de les regles de joc, de les lleis bàsiques i si volem mantenir la cohesió social de les nostres societats hem de tenir resposta a aquests reptes. I aquí voldria fer esment d'una cosa que em preocupa en gran manera. S'ha de tenir clar quin és l'objectiu i quins són els possibles mitjans i aquí haig de dir que continuo diferint dels governs sigui espanyol o català perquè sacralitzen el que no és important i obliden l'objectiu bàsic. Si el Govern espanyol s'entesta a dir que hi han unes regles inamovibles, com si no es poguessin i no s'haguessin de canviar quan una part important dels ciutadans no s'hi senten bé, el govern català sacralitza un referèndum com si amb una votació pogués solucionar el problema. Ho sento però per a mi el problema és la cohesió de Catalunya, trobar una proposta en què una majoria qualificada de catalans se senti còmoda amb ella i algú creu que això es pot aconseguir a través d'un referèndum com el que s'està plantejant? Vaig dir i avui vull insistir que avui a Catalunya si es fes un referèndum del si o no amb garanties reals democràtiques segurament que el vot estaria repartit a prop del 50-50 (sembla que darrerament la cosa es decanta més pel no, però això no és l'important). Suposem que fóssim capaços d'implementar el resultat d'un referèndum d'aquest tipus, ajudaríem a la cohesió social del poble de Catalunya? Tinguin present que, fos quin fos el resultat, hi hauria prop d'un 50% que no se sentirien satisfets. Per això crec en el federalisme, solució complicada, sí (no existeixen les solucions miraculoses ni les solucions fàcils a problemes complexos) però que si es fa bé sembla que tindria prop del 65% de suport, ajudaria en el camí d'una Europa federal que molts voldríem i podria ser un bon punt de partida per intentar ajudar a tornar a cohesionar la societat catalana.

No es facin il·lusions, dividir, descohesionar ho han aconseguit tirant pel dret sense veure més enllà del nas, però costarà anys i panys revertir l'actual divisió entre bons i dolents que han creat i tornar a tenir una ciutadania cohesionada social i políticament. Però, per a mi, val la pena lluitar per les coses importants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook