No sabria dir on els he vist. No sé si són els mateixos d'altres anys. Sempre em passa que no sé dir on els he vist, podria ser a Port Bo, a les havaneres, o a Platja d'Aro ben asseguts menjant-se uns gelats de sabata alta; també podrien haver anat a la Schubertíada, de Vilabertan, o a Girona mateix, segurament al Barri Vell. Són uns turistes com cal. No sé d'on venen, parlen llengües diferents, però sé que ens entendríem. No sé si són d'aquells que tenen diners a dojo o si han de mirar prim. Però són correctes i això sí que interessa. No sabria dir si elles vestien de boutique o de mercat de la Devesa, ni si ells calçaven marca alemanya o xinesa. Se'ls veu amb il·lusió de veure coses i ni me'ls puc imaginar alterant cap ordre ni públic ni privat; els nens són d'aquells que quan acaben la llauna del refresc se la guarden fins a trobar una paperera. Estic de que a l'hotel no han fet xibarri a cap hora ni han saltat pels balcons. Vull creure que cada any van repetint Costa Brava. Els hem de donar les gràcies.
He parlat d'aquests turistes a unes quantes persones que m'ha semblat podien ficar-hi cullerada. Uns m'han dit que jo he tingut un somni, perquè aquí no tenim turisme de categoria, que se'n va cap al sud perquè allà hi ha més crema cremada; un altre, que és agent de l'ordre, diu que ell només coneix turistes que fan bretolades. Un periodista sensacionalista diu que la meva observació no l'expliqui a ningú perquè el turisme correcte i sensat no és notícia suficient. Si hagués parlat amb un economista m'imagino que s'hauria posat a teclejar una maquineta i m'hauria dit que la «meva» colla de turistes exemplars són un tant per cent molt baix, molt baix, dintre el conjunt, que no compta, vatja.
I és que ara en aquest país s'ha posat de moda una fòbia contra el turisme, igual que quan -anys enrere- algú tocava la trompeta d'una anomenada «cançó de l'estiu» i te la trobaves fins a la sopa. Ara el turisme resultarà que té la culpa de tot : fòbia, doncs, aversió i repugnància, apassionaments i obssessions, tot contra el turisme.
Ja no estic segur d'haver vist mai uns turistes com cal. Serà que no en venen. Ho dec haver somiat. No, no, eren ben reals, i tant. És clar que mentrestant també hi ha hagut turistes que han begut massa i han fet bregues indesitjables, potser tot explicat i publicat amb el vidre de multiplicar, en lloc de tallar i escarmentar amb tota l'autoritat.
Aquestes xicotes que a Barcelona han atacat de mala manera un autobús dedicat al turisme, segurament no saben que el turisme és un dels factors més notables que varen fer que Catalunya es posés al mapa del progrés; ara, les mares d'aquestes noies els hi haurien d'explicar bé. I que no preparin més violència, que ja s'havia desterrat, perquè si aquest és el seu estil aquestes noies ja hauràn perdut la confiança per participar en projectes nacionals d'altura.
Aquí tenim una especial traça, tendència i imaginació per organitzar esplèndids calendaris plens a vessar de festes, Festes, festivals i Festivals, cosa que deu ser per fer venir gent, sí o no ?, allò que als anys trenta en deien atracció de forasters i que més cap aquí és el turisme, la motivació de viatjar pel sol gust de conèixer un país, per recreació. En conseqüència, quan ja són aquí no ens podrem queixar que ens destorben i ens amoïnen. Ja se sap que a Girona, el Barri Vell, amb tot l'honor, té els carrers molt estrets
