Setembre

Setembre, primer símptoma que l'hivern s'apropa, com al Ponent de Joc de trons, la saga televisiva dels dracs de fantasia i de les batalles impossibles; el mes de reivindicar la pàtria i de pagar matrícules, moltes, i fer papers, massa: que si la quota inicial del menjador escolar, que si el «segell de conformitat» de l'entitat bancària de torn -no n'hi ha prou que te l'estampin una vegada, toca renovar-lo curs rere curs-, que si el pagament dels cursos de natació, que si les classes de música, que si les d'idiomes. Papers i més papers en plena era digital; menys mal que som moderns i estem preparats per als nous reptes. Setembre, la ruïna més absoluta; setembre, amb la tardor d' El Corte Inglés a tocar i amb l'amenaça del canvi d'armari al damunt dels nostres caps. Tornen els aparcaments en doble fila i les cues a l'oficina del banc i al metge. I els refredats i, qualsevol dia d'aquests, sense previ avís, els polls, els fotuts polls. I tanca el Magic Park de Platja d'Aro -sempre ens quedarà Lloret de Mar.

«Te'n recordes del 21 de setembre? / L'amor canviava els pensaments dels pretendents / perseguint els núvols ben lluny», cantaven fa anys i panys els Earth, Wind and Fire, que encara ens fan ballar. Setembre, mes de canvi d'estació, de verges i de balances (del zodíac), de Santa Maria dels Dolors, de la Nostra Senyora de la Mercè, de Santa Tecla; de caiguda de fulles dels arbres i de fugida d'ocells; de campanyes electorals estranyes i estridents, que es veu que mentre la vida continua d'aquí a quatre dies hi ha un referèndum que serà la pera, una fruita de tardor.