Si aconseguíssim que els fenòmens climàtics extrems produïssin desastres moderats li aniria molt bé a l´economia. Com més ric és el país pel qual passa la ventada, més beneficis produeixen les pèrdues. Com més pobre és el país, pitjor: d´on no n´hi ha, no en raja. Ho diuen els experts.
Els experts t´obren la visió fins que veus amb altres ulls els dels huracans Irma i Harvey. Fins ara semblaven ulls del cul dels quals només calia esperar el que cal esperar dels ulls del cul. Ara enlluerna en ells una brillantor que recorda quan a l´Oncle Gilito la pupil·la se li feia dòlar davant l´oportunitat de negoci.
Sabíem com de creatives són les guerres -en les quals buides l´armari de l´armament i, si guanyes, et converteixes en el contractista encarregat de construir el que has destruït- i hem començat a veure com de constructius són els huracans. La desgràcia té la seva gràcia. A la desolació no cal veure-hi un s´ha acabat, sinó un nou començament.
Millor si ets constructor que si ets assegurador però si estàs en els dos negocis t´acaben sortint a compte. En negocis, el recomanable és estar a la destrucció i en la construcció, en les activitats humanes que causen el canvi climàtic i en la gestió de la lluita contra els seus efectes. Per la publicitat sabem que no hi ha res més verd que una empresa contaminant ni més sa que el menjar escombraries ni més saludable que un ús serè de l´alcohol.
Els efectes d´un canvi climàtic de l´opinió humana podrien fer que les empreses no es beneficiessin dels efectes de les catàstrofes després que els hagi beneficiat causar-les però no hi ha economista de prestigi que vulgui mirar a l´ull d´aquest huracà.
