Els investigadors anglesos dels anomenats «Estudis Culturals» van rebaixar la càrrega apocalíptica de l´Escola de Frankfurt per desenvolupar l´Economia Política de la Comunicació. En aquest marc, es va promoure l´anàlisi de la força de treball i dels processos productius en la premsa britànica. Pel que fa a la relació del professional de la informació amb les tecnologies que successivament s´han incorporat al seu sector, podríem afirmar que l´ofici ha estat marcat per la redefinició de les especialitats i els perfils. Des de la popularització de les rotatives i els motors de vapor en el segle XIX, cada innovació ha generat tensions i ha funcionat com a catalitzadora per a les noves formes de periodisme. Però la digitalització està desencadenant un conjunt de mutacions que, molt probablement, per primera vegada en la història, està afectant les bases de la indústria i la quarta revolució en què està immersa. Així, un percentatge creixent d´informadors professionals està condemnat de manera inexorable a romandre en la redacció, mentre que organitzacions i figures de tota mena -les empreses, les administracions, els usuaris avançats de dispositius mòbils, els entusiastes de les xarxes socials...- estan ocupant el seu lloc al carrer i, en conseqüència, estan colonitzant una part de la seva missió.
