Cartes

Lluís Torner i Callicó Girona

Va ser a l´any mil nou cents seixanta-set,/ que uns joves, amants de la cultura,/ gironins ells, varen tenir un gest,/ en pro la llengua i literatura.//

El català, a poc a poc, reeixia,/ després d´uns anys de fortes privacions,/ i necessitava una empenta,/ per tal de recuperar posicions.//

Fou uns anys que l´Ajuntament gironí,/ sota el nom de «Gerona Inmortal»/ convocava un premi literari,/ en castellà, llavors l´únic oficial.//

Fou el detonant perquè, aquells joves,/ que ja sentien la necessitat,/ de potenciar la nostra llengua,/ convoquessin en premi en català.//

Emparats pel nom Prudenci Bertrana,/ el seu somni es feu realitat,/ donant vida al premi de novel·la,/ que enguany fa cinquanta anys d´edat.//

L´obra d´aquells joves gironins, per tant,/ avui celebra les seves «Noces d´Or»/ Alguns dels fundadors ja ens han deixat,/ però l´obra manté tot el seu vigor.//

A més a més, mireu com són les coses,/ aquest any l´han dedicat als Bertrana,/ en honor d´ell i de la seva filla,/ pel seu pas per les lletres catalanes.//

Per consegüent cal fer memòria,/ de tots aquells que en foren fundadors,/ i dels que n´han seguit la trajectòria,/ posant el premi en un lloc d´honor.//

Enguany, també s´ha fet referència/ d´un tema que ens té molt preocupats,/ en tenir rellevant importància,/ la creixent pèrdua de llibertats.//

Esborrar la nació catalana

Josep Baella Isanta Girona

Delenda est Catalonia. Voltaire enalteix Catalunya el 1751 i escriu: «Catalunya es un del països més fèrtils de la terra i dels que estan millor situats. Regada per preciosos rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella estant privades d´ells, produeix tot l´indispensable per les necessitats de l´home i tot el que pot afalagar els seus desitjos: arbres, llavors, fruits i llegums de totes classes. Barcelona es un dels més esplèndids ports ­d´Europa, i el país proporciona tot el necessari per la

construcció d´embarcacions. Catalunya, en fi, pot prescindir de l´univers sencer, i els seus veïns no en poden prescindir». Quevedo, famós autor castellà del barroc i màxim exponent de l´anticatalanisme digué: «En tanto que en Cataluña quedase algún solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigo y guerra». En la seva obra El Buscón digué: «El catalán es la criatura más triste y miserable que Diós crió y que son los catalanes el ladrón de tres manos». I moltes altres expressions que delaten i deixen aflorar una rabiosa enveja malaltissa que, solament amb l´anihilament de la nació catalana, es podia apagar.

Dues són les causes d´aquesta virulència històrica caïnita: la fermesa dels catalans en rebutjar a ser assimilats i castellanitzats i la por a la revisió històrica que demostri la usurpació de la història catalana, apropiada pel regne de Castella. Per això necessiten esborrar la nació catalana, esmicolant la llengua, tergiversant la cultura i falsejant la història. L´església Catòlica amb la força del seus arxius, pot intercedir a favor del poble català.

Bandera blanca

Anna Maria Muntada Batlle Granollers

Senyor Rajoy, penso anar a votar amb un gran llençol blanc com a senyal de pau -l´estelada ja la porto el cor-, i vull demostrar amb això que els catalans som gent pacífica i tolerant. Si ens conegués bé, senyor Rajoy, sabria que Catalunya és un país tranquil i democràtic on la violència sempre ha estat rebutjada per àmplia majoria. Però crec que vostè, amb tots els respectes, encara no ens coneix prou i cregui´m que ho lamento.