Cal començar amb un missatge als televidents que diumenge van veure en Puigdemont a Salvados, siguin d´on siguin, de Catalunya o d´Espanya: no tots els gironins som idiotes.

Sé que costa de creure. Podria recordar-ne d´il·lustres, com Pla; o Monturiol, inventor del submarí; o Cugat, capaç de casar-se cinc vegades per així enllitar-se amb cinc dones de bandera; o Dalí, que té el mèrit de no haver engendrat Pilar Abel. De res no servirà, els gironins hem quedat marcats. Puigdemont va fer bo el principi de Peter, segons el qual tot empleat puja de categoria fins arribar a la incompetència, a allò per al que no està capacitat.

Està tan acostumat a les entrevistes a TV3, que va entrar al plató amb la bragueta oberta per a facilitar la feina a l´entrevistador, i quan va veure que l´Évole feia de periodista, ja era massa tard. Restava només balbucejar paraules inconnexes mentre els pensaments li anaven cap a l´enyorada joventut.

- Mai hauria d´haver abandonat la barra del Boomerang. Era feliç, ningú se m´acostava, ningú em preguntava.

Dissabte el Girona es clava dos gols en pròpia porta, i diumenge el president gironí se´n marca tres, també a la seva porteria. Els catalans tenen excusa, ells mai no van votar Puigdemont, va ser posat a dit, no són responsables d´un irresponsable. Els gironins no, els gironins el van elegir alcalde, la qual cosa fa matisar l´afirmació inicial: no tots som idiotes, però Déu n´hi do els que hi ha. I l´Évole fent de periodista. I Puigdemont, suor freda damunt del llavi, resant perquè tot fos una broma i aparegués per fi en Sanchis, o encara que fos la Terribas, inclús la Rahola, a fer-li el preceptiu massatge. I pensant.

- Hauria d´haver dedicat altre cop el dia a veure com creix el blat, una gramínia que no fa preguntes.

I vinga preguntes de l´Èvole. I vinga ridícul. Jo, que mal em pesi soc gironí, passava tanta vergonya que vaig acabar posant La abeja Maya. La película, a Clan TV. Millor presidenta seria.