Cartes

Josep Maria Bosch girona

Estem vivint, a Catalunya, uns dies molt convulsos: el que més crida l´atenció és el xoc entre dues maneres d´entendre el futur: l´autoritarisme contra la raó; la força contra la llibertat; les amenaces contra els ideals. Aquells que reben, amb els braços oberts els dictats, herència i ensenyaments del dictador genocida, contra aquells que, de manera festiva, li canten Paquito, el Chocolatero. Per tot això, estic orgullós del meu poble.

I ho estic, per la manera respectuosa amb què han rebut els cossos de seguretat que ningú ha demanat. També ho estic per les informacions dels nostres mitjans: han explicat el que ha passat, amb diversitat de tertulians de tots els espectres. Saben què han dit a Madrid? (recordem que, després que El País passés a «La Caverna», ja no queda cap mitjà independent a Madrid), doncs l´ocupació del nostre país l´han descrit així: «Restablecida la democracia en Cataluña», no només mals periodistes i pitjors professionals€ mentiders i, sobretot, cínics. Com cínica és la manera en què el ministre de l´Interior va informar el conseller d´Interior de l´enviament de policies... «para colaborar con los Mossos». Més cinisme, impossible.

I ho estic per la resignació amb què els nostres polítics han encaixat les calúmnies i acusacions, en contra d´ells. Fixem-nos-hi. Com es pot acusar de malversació de cabals públics algú que ha decidit comprar unes urnes per votar i, en canvi, no dir res de qui ha enviat milers de policies on ningú els ha reclamat. Saben el que costa tot això? I no és malversació de cabals públics dedicar un nombre molt important de policies a seguir polítics d´altres formacions (les clavegueres de l´Estat), en lloc de fer el seu treball de protegir persones i béns?

I ho estic perquè mentre a nosaltres ningú ens diu el que hem de dir a ells els diuen que han de dir «separatistas» i no «independentistas» i que han de dir que hi ha «grandes algaradas y tumultos callejeros» en lloc de «protestas pacíficas y/ó festivas». I a TVE, per mentar Franco, encara li diuen «caudillo».

Per tot això estic orgullós del meu poble. No els sembla que, vist això, no es tracta d´independència sinó d´higiene democràtica?

Convivència

Isabel Álvarez Octavio de Toledo banyoles

La convivència fa referència a l´acció de conviure, i això vol dir compartir constantment amb les altres persones que pensen diferent que tu, que són diferents de tu. Aquesta coexistència ha de ser pacífica, harmoniosa i serena.

En aquests dies, vivim d´una manera important això, i ho podem posar en pràctica dins de la mateixa família, amb els amics, a la feina, al carrer, arreu...no tothom veu ni viu les coses de la mateixa manera.

A vegades potser que el nostre interlocutor vulgui imposar el seu criteri; tot és vàlid, tot és opinable... escoltar, parlar si ens deixa, explicar el nostre punt de vista, però mai de manera malcarada ni grollera.

Hem de tenir preparació i criteri, perquè la verdadera i autèntica llibertat consisteix a ser amos de nosaltres mateixos.

El Girona FC és de tots

Francisco Javier Lara Reguera Soci 463 del Girona FC

La politització de la graderia viscuda dissabte va significar un cop dur per tots els socis i accionistes del Girona FC que considerem que a l´esport hi ha de tenir cabuda tothom, sense importar la seva ideologia. Però bé, dins l´afició cadascú és lliure de considerar o no el respecte i la convivència entre diferents opinions com a valor a conservar al nostre club. Qui sí que em va decepcionar van ser els directius i propietaris de l´entitat, que van ignorar la pluralitat de la seva massa social en posicionar-se clarament al costat del missatge d´una de les dues parts del conflicte polític que viu Catalunya, primer mitjançant un comunicat que mirava més al Camp Nou que a Montilivi i després amb una performance amb presentació i himne pel president Puigdemont, inèdita en les seves anteriors visites al nostre estadi. Farien bé a recordar que el Girona és de tots i els únics colors que ens uneixen, els blanc-i-vermells.