Una mentida repetida mil vegades es converteix en una gran veritat. Aquesta és una frase que uns atribueixen al pare de la revolució russa, Vladímir Lenin, i d´altres al cap de la propaganda nazi, Joseph Göbbels. Tant se val qui ho va dir; tots dos ho van practicar. Però per molt que expressis el mateix desig mil vegades en veu alta aquest no necessàriament es complirà. El referèndum convocat per aquest diumenge no tindrà cap dels atributs necessaris per donar-li validesa. No compleix gairebé cap de les condicions que recull la mateixa llei del Referèndum aprovada en la polèmica sessió del Parlament. De fet, avui no existeix ni tan sols una sindicatura electoral. Això no evitarà que molta gent surti al carrer per posar la seva papereta en una urna o per protestar per no poder-ho fer, però el que està clar és que no serà «com sempre». I els que van dir que es votaria amb garanties sabien perfectíssimament que no seria així, però van preferir anar-ho repetint que no treballar per fer-ho possible. La llei del referèndum en el títol Tercer article 4.4, afirma que «si en el recompte dels vots vàlidament emesos n´hi ha més d´afirmatius que de negatius, el resultat implica la independència de Catalunya. A aquest efecte el Parlament de Catalunya dins els dos dies següents a la proclamació dels resultats per part de la Sindicatura electoral celebrarà una sessió ordinària per efectuar la declaració formal de la independència de Catalunya, els seus efectes i acordar l´inici del procés constituent». Després de redactar i aprovar la llei ara el PDeCAt descarta rotundament una declaració unilateral d´independència. El seu portaveu al Congrés, Carles Campuzano, diu que cal deixar que els catalans votin, escoltar-los i començar a dialogar. Massa tard per fer com sempre.
