No us passa que teniu dies en què qualsevol cosa sembla possible? No em refereixo a aquestes jornades excepcionals en què celebres un aniversari, o commemores una efemèride carregada de simbolisme, sinó a aquests dies en què passen moltes coses en molt poc temps, com si la vida hagués decidit unilateralment convertir-te aquelles 24 hores en un misteriós punt d´inflexió. Són dies estranys en què se succeeixen alegries i misèries en una proporció fins i tot desarmant, perquè no encertes a veure-li cap lògica narrativa. Els esdeveniments se succeeixen amb una desconcertant arbitrarietat, com si les pàgines del guió de la teva quotidianitat haguessin alçat el vol per una ventada imprevista. Hi pots encaixar una notícia molt trista, d´aquelles que et deixen una estona donant-hi moltes voltes, i al cap d´una estona rebre´n una altra de magnífica, de les que et renoven la confiança en el got mig ple. A més, acostumen a ser de fronts diferents: si la dolenta és familiar, no tinguis cap dubte que la bona serà professional; si la primera és domèstica, segur que la segona serà emocional. Se´t mor la caldera i has de pagar tu la reparació, per exemple, però al cap d´una estona algú t´alegra el dia amb una aparició inesperada. Al matí et comuniquen una pèrdua que et contagia una malenconia aparentment irreversible, i aquella mateixa tarda t´assabentes d´un avenç laboral que dispara el teu positivisme fins a l´infinit. Sense transicions anímiques, sense marge per a preparar-te: les coses passen així, en qüestió d´hores, deixant-te desemparat davant l´evidència que no controles bona part del que t´afecta. És en dies com aquests que et planteges si realment hi ha un ésser invisible que mou els fils de les existències alienes. No un Déu, perquè això ho faria molt (massa) transcendent, sinó una mena de mag d´Oz amb molt temps lliure i escassa intel·ligència emocional. I acabes preguntant-te si té un sentit de l´humor molt retorçat o és directament un cabronàs.
