Avui és el dia marcat en el calendari independentista per a la celebració d´un referèndum, anul·lat pel Tribunal Constitucional, que hauria de decidir la separació de Catalunya de l´Estat espanyol. Desconeixem què passarà exactament durant la jornada. Si s´obriran centres de votació amb urnes, si podrà votar tothom que ho vulgui o si quedarà limitat a una multitudinària manifestació ciutadana arreu del país per reafirmar els desitjos d´una part dels catalans de convertir-se en un Estat independent. Fins l´últim moment, la Generalitat sosté que es podrà votar i el Govern espanyol que no. Avui ho sabrem. Ara bé, no es pot confondre la gent en un moment polític tan delicat: el referèndum convocat pel Parlament no serà ni legal ni vinculant. I no només perquè l´hagi anul·lat el TC, sinó també per dues raons més. La primera perquè no existeix cap reconeixement internacional: la Comissió de Venècia ha deixat clar aquesta setmana que «no compleix» amb els estàndards del Codi de Bones Conductes per a Referèndums. I, segona, perquè la consulta incompleix la seva pròpia llei en haver cessat els membres de la Sindicatura Electoral, que eren els garants absoluts del procés. Malgrat que des que Jaume Vicens Vives va publicar l´any 1954 Notícia de Catalunya la nostra societat ha canviat com un mitjó, algunes coses perduren. Com el que va escriure el reconegut historiador gironí en el capítol titulat «Els ressorts psicològics col·lectius»: «La vida dels catalans és un acte d´afirmació continuada; és el sí, no el si () L´arrauxament és la base psicològica de les accions subversives catalanes, la justificació històrica del tot o res». L´actual majoria parlamentària catalana ha apostat el tot a l´autodeterminació de Catalunya. Mentre per avui cal esperar que sigui una jornada pacífica i que tothom que ho vulgui pugui exercir la seva llibertat d´expressió, demà hauria de ser el moment d´obrir una nova etapa de negociacions polítiques. Sense vencedors ni vençuts. Sense imposicions. No s´ha descartat que el Govern o la majoria parlamentària aprovin una Declaració Unilateral d´Independència (DUI). Les manifestacions del mateix Govern són contradictòries. Mentre el president Carles Puigdemont negava aquesta possibilitat, el conseller d´Exteriors, Raül Romeva, afirmava dijous a Brussel·les que, si guanya el «sí», la previsió és que al cap de 48 hores de la publicació dels resultats oficials es declari la independència. Malgrat que comptaria amb el beneplàcit de centenars de milers de catalans, seria un immens error. Al marge del que es pogués derivar d´una decisió tan radical com aquesta, la Unió Europea no l´avalaria: «La independència de Catalunya seria la fi d´Europa», ha dit aquesta setmana el socialista l´exprimer ministre francès, Manuel Valls. És el moment d´apel·lar a un diàleg civilitzat Estat-Generalitat que reculli totes les sensibilitats, que són moltes. I, si és necessari, amb la supervisió de la Unió Europea, per discreta que sigui. El conflicte no es pot eternitzar.
