Aquest mes d´octubre es compleixen trenta anys del meu nomenament de cronista oficial de la nostra ciutat. Del que aquest nomenament ha representat per a mi ja n´he parlat en moltes ocasions. Com també he manifestat repetides vegades el meu agraïment a la corporació municipal presidida per l´alcalde Joaquim Nadal, que va prendre el corresponent acord. No cal que hi insisteixi una vegada més. En aquesta avinentesa el que voldria recordar és els gironins que em precediren en aquest càrrec. El primer del qual tinc notícia és l´Enric Claudi Girbal i Nadal. Gironí del segle XIX que encapçala tota l´activitat cultural de la Girona del seu temps. Destacat personatge de la Renaixensa i pioner d´aquest moviment en la nostra ciutat. La seva àmplia producció poètica és tota en llengua catalana. Però en les obres en prosa seguí utilitzant el castellà. Historiador de Girona. Tractà tots els aspectes del passat de la ciutat. Tant pel que fa a la temàtica de caràcter bèl·lic, com a les institucions, a la cultura, als oficis, als gremis i confraries, a la vida eclesiàstica. Fou l´escriptor del seu temps que més freqüentà arxius i biblioteques per familiaritzar-se amb el passat de Girona i del seu entorn comarcal. Es relacionà amb escriptors i historiadors del país i de més enllà de les fronteres. I fou ben conegut i valorat en les institucions culturals. Un dels fundadors de l´Associació Literària de Girona i de la Revista de Girona. Associació que fomentà la cultura gironina des de l´any 1872 fins el 1902. Revista que s´edità des del 1876 fins el 1895. Es pot considerar com l´element essencial i imprescindible d´aquella Revista. El darrer número de la qual es publicà el desembre de 1895. Girbal morí el gener del 1896. I L´associació s´extingí el 1902, després d´uns darrers anys d´esllanguiment.

Ja en el segle XX, i a mitjan de la centúria, fou nomenat cronista el senyor Joaquim Pla Cargol. La personalitat del senyor Pla destaca per la seva activitat professional com a gerent de l´Editorial Dalmau Carles, Pla, S.A. Empresa que portà el nom de Girona a múltiples ciutats i pobles d´Espanya i dels països americans de llengua castellana. Però al mateix temps escrigué i publicà prolíficament sobre Girona i les seves comarques. Ell no es considerava historiador; sinó només divulgador de la nostra història. I en aquest àmbit exercí un gran paper. Compaginant la seva activitat d´estudiós i d´escriptor amb la d´editor donà a conèixer el passat i el present de Girona a aquelles persones que no haurien accedit a la bibliografia més científica, però que s´informaren en la lectura de divulgació que ell oferia en les seves publicacions. Els llibres sobre Girona del senyor Pla han estat i encara són lectura dels no versats, però sí ben interessats pel coneixement del nostre passat. Però no es pot oblidar que també alguns historiadors professionals, en iniciar el tractament d´un tema, no dubten a veure primer que en diu Pla Cargol en les seves obres de divulgació.

Pel mateix temps que el senyor Pla, també fou nomenat Cronista Oficial de la Ciutat el Dr. Carles de Bolós i Vayreda. El Dr. Bolós fou un destacat periodista i mestre de periodistes. Narcís Jordi Aragó deia que quan va anar a l´Escola Oficial de Periodisme tot el que li explicaven ja ho havia aprés, i amb escreix, treballant al costat del Dr. Bolós. El Dr. Bolós era totalment sord. Portava a la butxaca un plec de quartilles que oferia al seu interlocutor per deixar escrit el que li volgués dir. I així s´anava desenvolupant la conversa. Però a canvi de la frustrada audició tenia un fi i agut esperit d´observació, que se li feia ostensible en la seva mirada escrutadora. En un dels epigrames del poeta Fages de Climent es fa notar aquesta qualitat d´observació. Diu el poeta: «No viu pas a les estrelles/ mossèn Carles de Bolós;/ baldament no tingui orelles/ amb cada ull hi veu per dos». El Dr. Bolós a més de dirigir la revista Vida Catòlica, col·laborà en diverses publicacions. Ja abans de la guerra en el Diari de Girona i després de la guerra en Los Sitios. En aquest diari hi tenia una secció que amb el títol de Àngulo de la ciudad, on comentava diàriament la quotidiana vida gironina. Aquesta col·laboració periodística que atreia en gran manera l´interès dels lectors, s´inicià el gener del 1943 i durà fins el gener del 1959, pocs dies abans de la mort de l´il·lustre periodista.

El Dr. Jaume Marquès i Casanovas, canonge i arxiver de la Catedral fou un home d´una activitat extraordinària. Realitzà un gran treball d´organització de l´arxiu capitular i l´obrí al servei dels investigadors, superant una època en què l´accés a la documentació era molt restringit. Ell sempre estava disposat a facilitar el treball dels investigadors. I al mateix temps va exterioritzar el seu coneixement de la documentació en els seves innombrables publicacions. Publicacions de llibres, i articles en el diari i en revistes. Unes de caràcter científic, altres de divulgació; però sempre amb un absolut rigor històric. Els seus llibres Girona Vella, Casals de Girona, Indrets de Girona, posen al descobert molts detalls del teixit històric local. Amb una lectura amena i a l´abast de qualsevol lector .

El Dr. Lluis Batlle i Prats compatibilitzà la seva activitat entre la docència en l´Institut del carrer de la Força i la direcció de l´arxiu històric de la ciutat. S´encarregà de l´arxiu poc temps després de l´acabament de la guerra, quan aquell ens documental es trobava en unes condicions lamentables. La corporació havia d´atendre problemes de gran urgència per la normalització de la vida de la ciutat, i l´arxiu no semblava que hagués de merèixer major atenció per part de la corporació. Amb migradesa de mitjans el Dr. Batlle realitzà una improva labor d´organització de l´arxiu i en hores fora de l´horari oficial es tancava a l´arxiu realitzant treballs de recerca històrica. També investigà en els arxius eclesiàstics de la ciutat. Els seus treballs d´investigació històrica es reflectiren en documentades publicacions, en la seva tesi doctoral sobre la Biblioteca de la Catedral, i en nombroses publicacions de caràcter professional i també en les de divulgació. En una època en la qual els estudis històrics no es valoraven com es valoren actualment el Dr. Batlle realitzà una gran labor de conservació i organització arxivística, i també de recerca i publicació. Efectuà en condicions poc favorables una gran labor d´arxiver i d´historiador.

També cal recordar l´activitat del Dr. Batlle com a secretari de l´Institut d´Estudis Gironins. Ocupà aquest càrrec des de la fundació de l´esmentat institut, l´any 1946, fins que l´edat i la delicada salut l´obligaren a demanar el relleu. Foren una vintena d´anys amb una gran dedicació. Ell era qui es cuidava de buscar i seleccionar les aportacions de treballs per publicar en els Annals. Era qui tenia una estreta relació amb la impremta, procurant que els Annals sortissin al degut temps i presentats amb una absoluta pulcritud. Si alguna vegada la publicació es retardà no fou ni per culpa de la impremta ni per deixadesa del Dr. Batlle; sinó per qüestions d´economia, pel retard de les subvencions que sempre han estat vitals per l´entitat.

Cinc gironins il·lustres que treballaren per la ciutat amb uns mitjans molt més rudimentaris que aquells dels quals ara es disposa per la investigació i la publicació.