Els diré un secret. Per qüestions de maquetació, els meus articles dominicals són escrits dos, tres, i de vegades quatre dies abans. Que presentin el vernís de l´actualitat no falla, l´eco dels esdeveniments és prou generós. Però els haig de confessar que l´article d´avui és per fina força diferent. No tinc ni idea de què passarà, ni de què ha passat.
Tirem pilotes fora i parlem de koans. Un koan és un dilema, o un enunciat absurd que el mestre zen planteja al deixeble. L´objectiu és que l´aprenent doblegui el cervell i assoleixi un estrat alternatiu de comprensió, per damunt de les pobres paraules i del pensament racional. N´hi ha un de ben bonic, de koan, que proclama «Els arbres ens aixequen la camisa.» O aquest altre: «Si la brúixola marca el nord, on és la brúixola?»
Com les gasten els orientals, però no se m´esverin. Més cap aquí també n´hi ha. Sant Agustí, somiant que Crist li parlava, es va empescar aquell «No em cercaries si no m´haguessis trobat.» I són una mena de koans, els missatges de les criatures: «Pare, demà vull esmorzar lluna de formatge.»
Baixem. El procés ens ha fornit de koans a l´engròs. I les últimes dues setmanes anem plens d´articulats marcians i d´hipòtesis de treball curioses. Milers de policies flotant a Barcelona? Si els Mossos tenen dret a vot, però al mateix temps han de requisar l´univers, de quina banda carregaran? Hem promès a Julian Assange un apartament a l´Estartit, que pagarem tots, a canvi del seu suport esvelt?
En fi, manegem altres koans encara més misteriosos, perquè precisament asseguren, però no interroguen. Vet aquí una selecció: no tenim por, detindran Puigdemont, els carrers seran sempre nostres, a por ellos, Serrat botifler, Free Piolín, etcètera. Fixin-se que el mot «etcètera» ja koaneja, perquè deixa en obert la tirallonga que tanca.
Estop. Llum. Que per això cobrem els columnistes. En realitat, de gent que vol votar i té por, n´anem a la raseta. Puigdemont emmanillat posa la independència en safata. Els carrers, nostres nostres, segons com s´agafi. A por ellos és l´esgarip de quatre desgraciats. Serrat, de política no hi entén res. I hem d´admetre que Piolín és d´una sordidesa total. Però fins aquí les explicacions són assenyades. I nosaltres volem comprendre més enllà. Per tant, si ens situem en un pla més zen, avui el major koan diu «Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?»
La resposta, la solució, o la dissolució d´aquest enunciat implica alguna cosa més que el concurs de la raó. Avui, vostès i jo podem seguir fent de deixebles, o podem passar del mestre, i fins i tot agafar-lo amb el peu canviat -o podem fer-nos l´orni. El que ja no hi som a temps, tanmateix, és de fer veure que no hem sentit el koan plantejat. I el que els puc assegurar és que demà, o d´aquí un any o d´aquí un lustre, hi seguirem donant voltes. Jo, si arribo a peu d´urna i voto, demà mateix els explicaré com ha anat -de bracet amb Sant Agustí.
