Del missatge televisat de Puigdemont, a banda de la crítica del que havia fet el Rei 24 hores abans, cal destacar-ne una insistència i una absència. Insistència: la que va tenir en el concepte de mediació. Apareix tres cops: «aquest moment demana mediació», «la meva disposició a emprendre un procés de mediació», «les opcions de mediació que ja hi ha sobre la taula». Absència: la d´un concepte que no es diu pel seu nom en cap de les 1.179 paraules del text: «independència». Només parla d´«aplicar el resultat del referèndum», que potser vol dir el mateix, però no ho explicita. En un discurs mesurat com aquest, en què cada frase és pensada i sospesada, ni les absències ni les insistències no són casuals.

La mediació és un procediment voluntari orientat a facilitar la comunicació entre dues parts en conflicte perquè, amb l´ajuda del mediador, gestionin elles mateixes la solució a les seves diferències. Aquests dies s´han alçat moltes veus demanant que els governs català i espanyol busquin mediadors que els ajudin a sortir de l´atzucac. Puigdemont s´hi apunta, però no Rajoy. Qui demana una mediació està disposat a cedir en una part de les seves posicions; en altre cas, no cal ni començar a treballar. O l´apel·lació del president és només aparença d´ànim dialogant, o hi ha alguna disposició a la cessió, que no serà compartida per la totalitat de forces que han fet possible arribar on som. Després d´aconseguir celebrar el referèndum i de la mobilització i l´aturada general de dimarts, hi ha moral de victòria, però la mediació és una mena de temps mort, i aquesta no és una pràctica habitual dels equips que van guanyant.

Del missatge de Puigdemont cal destacar-ne que va imitar l´hora i el format del discurs reial, i això també forma part del contingut. Estava dient: el president de la Generalitat no és menys que el monarca. Escenografia i gestualitat també deien coses: extrema gravetat darrere la taula (obstacle) en un, porta oberta i a peu dret (accessible) en l´altre. Però la gran diferència rau en el fet que el discurs del Rei el van emetre totes les cadenes generalistes espanyoles i catalanes; en el del president no va passar el mateix. Potser sí que a tot arreu hi ha dèficits d´informació, però la insuficiència és molt més acusada en un costat que en l´altre. Aquí basta amb un minut de zàping per saber el que pensen allà, mentre que allà han d´entrar a internet i navegar entre taurons per saber el que es pensa aquí.