Els polítics i els creadors d´opinió de Madrid s´equivocarien menys si prestessin atenció al detall del que va succeir l´1 d´octubre. Entre les sis i les vuit del matí van arribar les urnes a uns col·legis electorals protegits per grups humans que oscil·laven entre les desenes i els centenars de voluntaris. Aquelles urnes havien estat portades d´amagatotis des de França cap a centenars de domicilis particulars, on romangueren fins al dia de la votació. Va passar el mateix amb les paperetes i els sobres. Tota aquesta logística no la van dur a terme els Mossos d´Esquadra, ni els serveis de transport de la Generalitat, ni empreses contractades, sinó simples ciutadans motivats i estructurats en una organització molt descentralitzada i molt capil·lar. I, pel que s´ha vist, molt resistent a la infiltració. Va ser una operativa al mateix temps multitudinària i clandestina, que va funcionar perfectament.

Aquest fenomen és cabdal per entendre el que està passant a Catalunya, però el Govern espanyol, els principals partits del Congrés i la majoria de creadors d´opinió (i això inclou tant els editorialistes com els que redacten els titulars de portada i els que trien la composició de les tertúlies) s´entesten a reduir la dimensió del conflicte a l´acció del govern Puigdemont, que suposadament faria ballar els ciutadans al seu so. En conseqüència, prediquen aplicar la mà dura contra l´executiu català i «restablir l´ordre constitucional» amb la contundència necessària. És un plantejament amb una contradicció interna: si amb les actuacions del 20 de setembre contra seus i alts funcionaris del Govern es va «desarticular» el referèndum, no s´explica que se celebrés. I si es va celebrar per la mobilització d´una realitat social i política més gran i extensa que el Govern, no té sentit centrar-se només en aquest.

Polítics i atiadors de Madrid no fan aquesta reflexió (o ho aparenten) i insisteixen que desactivant el Govern s´acabarà el problema, com en una partida d´escacs on el mat al rei suposa la victòria. Però en aquest tauler els peons tenen vida pròpia. Haurien de fer el següent plantejament: si per una acció policial excessiva es declara una vaga general i s´improvisen unes manifestacions descomunals, què passarà si suspenen l´autonomia i prenen el control de la Generalitat? Què els sembla que farà la gent que va organitzar el transport, la custòdia i la instal·lació de les urnes, els sobres i les paperetes?