De la relació de la memòria i l´oblit depèn la vida de qualsevol vida, els extrems dels quals, més hipotètics que reals per a la gran majoria de subjectes, són la hipermnèsia i l´amnèsia, o sigui, la desgràcia de recordar-ho tot sempre sense oblidar o l´oblit permanent de tot. Recordar-ho tot, oblidar-ho tot, voler recordar o voler oblidar són processos neuronals que es produeixen sense el nostre consentiment però que orienten les opcions que prenem, ens guien el camí i ens dicten les nostres fílies i fòbies. Com un palimpsest, en el qual els textos s´esborren per escriure-hi uns altres i que en el decurs del temps els primers tornen a ser visibles, la memòria pot funcionar de la mateixa forma. Quan som víctimes dels records els arraconem però certs detonants permeten que aflorin sense remissió. Amb aquest palimpsest que ens posa a prova i que ens juga males passades, hem de conviure aquests dies d´incerteses, d´ensurts i de records d´èpoques pretèrites que havíem oblidat, amb la convicció llavors de no tornar a viure-les. Experiències traumàtiques de tot signe que l´estat del benestar ens havia fet creure superades. Però l´oblit ha pres forma i s´ha reeditat en enfrontaments de fa quaranta anys, en insults ocupant el lloc del diàleg, en atemptats a la dignitat humana. Avui és el Dia Mundial de la Salut Mental, una data premonitòria que ens hauria de fer reflexionar sobre els efectes de les turbulències del moment en el nostre projecte vital. Més que dels efectes econòmics de la migració d´empreses cap a l´Estat espanyol, un fenomen a més mancat d´informació veraç, ens ha de preocupar l´estabilitat emocional de cadascun depenent d´agents externs que, en un moment o altre i sense voler, poden activar el palimpsest de la memòria.
