Segons els mitjans de comunicació que hom llegeixi aquests dies, pots tenir la sensació que a Catalunya ja no queda ni una sola empresa amb cara i ulls, que totes han fugit fruit del pànic que genera el procés i de les facilitats que dona, casualment, el Govern central, per motivar-les a marxar. En xifres, es diu -diuen- que ja són unes 520 les companyies que han deixat Catalunya les darreres setmanes. Ja ningú recorda que el 2016 varen ser 800 les que varen marxar, o que entre 2008 i 2016, unes 2.500 empreses varen deixar de ser catalanes.
Les xifres mai es poden mirar de manera aïllada, s'han d'emmarcar per poder-les interpretar. Sempre hi ha hagut empreses que canvien la seva seu, es traslladen o busquen nous horitzons però al final tot és qüestió de sumar i restar, quantes marxen i quantes arriben. Dues dades: a Catalunya, si fa no fa hi ha unes sis-centes mil empreses i segons el darrer informe sobre l'economia catalana, de mitjana es creen unes 52 companyies al dia. Per posar un exemple indicatiu, en el període 2011-2014 varen marxar de Madrid unes cinc mil empreses.
Ja es veu que ni les xifres tenen la dimensió que ens volen fer creure, ni que aquesta fugida sigui la desaparició real de moltes companyies. De fet la internacionalització dels mercats fa que cada vegada sigui més sovint que la seu real de les empreses estigui molt lluny dels mercats on operen. En el cas de Catalunya la majoria de les corporacions que s'han afanyat a anunciar que marxavem seguiran operant aquí perquè és aquí on tenen un dels seus principals mercats i és aquí on les portes de la internacionalització són més a prop. Aleshores, compte, perquè no estem davant d'una fugida real sinó d'un simple tràmit administratiu que queda compensat per moltes altres bones notícies, com per exemple que seguim essent la quarta regió de l'Europa continental en xifra de captació d'inversió estrangera. Siguem optimistes.
