El llacet rosa és ja el símbol de la lluita contra el càncer de mama, tan associat al seu dia internacional. Més enllà del distintiu i d'una solidaritat que any rere any es generalitza en moltes iniciatives, públiques i privades, cal que l'administració, en un període de tantes retallades, faci una inversió potent en l'àrea sanitària, per detectar en la fase inicial aquesta mena de tumors i combatre'ls, així com el seu tractament posterior.
Com publicava el Diari, el 28% dels càncers diagnosticats aquest 2017 en les dones seran d'aquesta mena. I l'esperança de vida, i de dur una vida normal, són cada cop més grans. De mica en mica, guanyem espai d'esperança enfront d'aquestes malalties. Com a homes, podem imaginar la terrible desolació i angoixa que sent una dona quan se li diagnostica la malaltia. Perquè massa vegades implica creure, tot i vèncer, que perds part de la teva feminitat, i cal intentar reconstruir l'autoestima i esborrar la sensació, falsa però natural, de ser menys femenina o menys atractiva.
Estimar-se un cop has vençut un sotrac i una lluita com aquesta, és fonamental per continuar el dia a dia. Per alçar-te de nou, i caminar amb esperança. Amb el suport, si pot ser, de la teva parella, la família i el teu entorn. Per això la tasca d'organitzacions d'acompanyament i suport com la Fundació Oncolliga Girona, és impagable, i l'indicatiu que la societat, entre la paràlisi política i la sotsobra econòmica, val tant la pena, i té aspectes plens de llum, energia i solidaritat.
Quan el pessimisme ens envaeixi: l'esperança com a bandera. Sempre.
