Incerteses volgudes, notícies no contrastades, suposades maniobres de distracció, jocs de paraules que creen confusió i altres argúcies intencionals o no, naveguen pel mar procel·lós informatiu d'aquests temps, sobretot des que el 6 de setembre es va aprovar al Parlament la llei de la desconnexió. La realitat política actual té tantes arestes, agents involucrats, interlocutors i interlocutòries, i fronts oberts, que és ben difícil arribar a l'essència autèntica de tot plegat. Si a més afegim la temptació constant de manipular dels mitjans de comunicació, alguns més que d'altres, ens resta molt poc marge per confiar plenament en la versió que ens arriba dels fets, en un moment clau per Catalunya i Espanya. Per això i per poder desemmascarar el mitjà que ens vulgui prendre el pèl, em sembla molt indicat resumir algunes de les deu Estratègies de Manipulació mediàtica que va aïllar el gurú de la Semiòtica i activista Noam Chomsky. La primera és l'estratègia de distracció, per mitjà de la tècnica del Diluvi de notícies o de la cortina de fum. Ens allunya dels veritables problemes. Una altra també molt efectiva és l'estratègia de diferir partint del supòsit que és més fàcil acceptar un sacrifici futur que un d'immediat. Dirigir-se al públic com a criatures amb arguments obvis i infantils no és només propi de la publicitat sinó també de la política, tal com hem vist i sentit aquests dies. Usar l'element emocional més que el reflexiu és una tècnica clàssica per causar un curtcircuit a l'anàlisi racional i finalment al sentit crític dels individus. La llista chomskiana no s'acaba aquí, com tampoc els procediments manipuladors, però l'extensió d'aquesta columna sí.
